- Cada comunitat haurà d’aprovar plans anuals de prevenció, vigilància i extinció que cobreixin tot el territori i tot l’any.
- Amb risc molt alt o extrem s’activen prohibicions mínimes: foc, cremes, maquinària amb espurnes o pirotècnia.
- L’Estat ofereix col·laboració en la restauració de zones cremades, amb requisits de superfície i cofinançament autonòmic.
El 2 d’agost del 2022 es va publicar al BOE el Reial decret llei 15/2022, d’1 d’agost, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria d’incendis forestals. Va entrar en vigor l’endemà i reforma la Llei de forests en tres fronts: la prevenció, l’extinció i la restauració dels terrenys afectats. El Govern el va aprovar en plena onada d’incendis de l’estiu.
El mateix text ho justifica amb dades: fins al 24 de juliol s’havien produït 31 grans incendis, de més de cinc-centes hectàrees, i s’havien cremat 135.147 hectàrees, la superfície més gran des del 2012. Afecta sobretot les administracions, però també els propietaris de boscos, les empreses agràries, forestals i turístiques, i qui opera en sòl rural.
Plans durant tot l’any
Fins ara els plans de defensa se centraven en les zones d’alt risc. La nova redacció de l’article 48 obliga cada comunitat a aprovar plans anuals que abastin tot el seu territori, s’apliquin de manera contínua i es publiquin abans del 31 d’octubre de l’any anterior. Han de concretar els mitjans tècnics i professionals, les èpoques de més risc i els treballs preventius que corresponen als propietaris, com ara tractaments silvícoles, tallafocs, accessos i punts d’aigua.
Les comunitats tenen fins a l’1 de gener del 2023 per adaptar els seus serveis. Per al titular d’un bosc o una finca forestal, la conseqüència pràctica és que els plans podran fixar tasques de neteja i manteniment amb terminis, i que les vies d’execució inclouen convenis, ajuts o l’execució subsidiària per l’Administració. Convé seguir la publicació del pla autonòmic que correspongui.
Què es prohibeix amb risc extrem
Quan l’Agència Estatal de Meteorologia prevegi un risc molt alt o extrem en un àmbit territorial, les comunitats hauran d’aplicar de manera immediata, com a mínim, un catàleg de prohibicions: encendre foc en espais oberts i en àrees de descans, zones recreatives i d’acampada; suspendre les autoritzacions de crema de rostolls, pastures i restes de poda; fer servir material pirotècnic; i llençar objectes en combustió.
La mesura amb més efecte pràctic per a les empreses és la limitació de la maquinària i els equips que generin deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques als boscos i en una franja de 400 metres al voltant, tret d’autorització expressa o necessitat d’extinció. Afecta explotacions agràries, treballs forestals, obres i esdeveniments. Les infraccions són greus i, si el dany al bosc triga més de sis mesos a reparar-se, molt greus, sense perjudici del Codi penal.
Restauració i suport de l’Estat
El decret llei afegeix un article 50 bis que permet a les comunitats demanar a l’Estat col·laboració en la restauració forestal i mediambiental. Exigeix un pla de prevenció actualitzat, equips estables i finançament acreditat, i que l’incendi superi un llindar de superfície: més de 10.000 hectàrees, més de 5.000 si més del 70 % és arbrat, o més de 500 en espais de la Xarxa Natura 2000 que afectin municipis amb almenys la meitat del terme en aquesta xarxa. A les illes els llindars són menors.
La ministra podrà declarar zona d’actuació especial i l’emergència de les obres, que inclouen restauració hidrològicoforestal, retirada i tractament de la biomassa cremada o control de plagues. La comunitat cofinançarà el percentatge que fixi la declaració, sense que pugui superar el 50 % del cost. Qui tingui activitat o terrenys en zones de risc hauria de revisar l’assegurança, els ajuts autonòmics i els terminis d’actuació, i consultar amb el seu assessor quin suport hi ha en cada cas.
La prevenció d’incendis deixa de ser només cosa de l’estiu i dels bombers: passa a ser un afer de planificació durant tot l’any.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
