EUA aprova la seva llei de xips

El 9 d’agost del 2022 el president Joe Biden va signar la CHIPS and Science Act, una llei que destina uns 52.700 milions de dòlars a la indústria de semiconductors dels Estats Units. Uns 39.000 milions es dediquen a incentius per a la fabricació i 13.200 a recerca i formació de personal, dins d’un paquet científic més ampli.

Els xips són en gairebé tot el que es fabrica, des d’un cotxe fins a una rentadora, i l’escassetat del 2021 i el 2022 va mostrar fins a quin punt una cadena de subministrament concentrada en pocs països és una vulnerabilitat. La llei és la resposta de Washington, i planteja què faran Europa i la resta del món. Els Estats Units concentren bona part del disseny de xips, però la fabricació dels més avançats és a Àsia, sobretot a Taiwan i a Corea del Sud.

Incentius i condicions

A més de les subvencions, la llei crea un crèdit fiscal del 25 % sobre les despeses de capital en instal·lacions de fabricació de semiconductors i dels seus equips, per a inversions la construcció de les quals comenci com a tard el 31 de desembre del 2026. Redueix directament l’impost de qui inverteix i competeix amb els incentius que ofereixen altres països. Es combinen així dues eines diferents: l’ajut directe, que se sol·licita i es concedeix projecte a projecte, i l’incentiu fiscal, que s’aplica a les inversions que compleixin els requisits.

Els ajuts duen condicions. Els qui els rebin no podran, durant deu anys, ampliar de manera significativa la fabricació de xips avançats a la Xina ni en altres països considerats de risc, amb una excepció per als xips de tecnologia més antiga. Falta, a més, que el Departament de Comerç publiqui les normes per avaluar les sol·licituds, de manera que l’abast real es coneixerà en els propers mesos.

La resposta europea

La Comissió Europea va proposar el febrer del 2022 la seva pròpia Llei de xips, amb l’objectiu de mobilitzar uns 43.000 milions d’euros d’inversió pública i privada i elevar la quota europea de la producció mundial fins al 20 % el 2030. La norma nord-americana augmenta la pressió per concretar-la i per coordinar els ajuts entre Estats membres sense trencar les regles de competència.

Per a economies industrials com l’espanyola i la catalana, amb automoció, electrònica i maquinària, l’interès és doble: assegurar el subministrament de components i atreure inversió. Els grans ajuts públics, com els nord-americans, també obliguen les empreses europees a pensar on localitzar noves plantes. A la pràctica, fabricants europeus i asiàtics compararan incentius abans de decidir on construir, un procés que sol portar anys i exigeix permisos, energia i personal qualificat.

Què convé vigilar

Les empreses industrials i de distribució que depenen de components electrònics haurien de revisar quants proveïdors i orígens tenen, quins terminis de lliurament gestionen i com repercuteixen als contractes els retards o els canvis de preu. Diversificar té un cost, però l’experiència recent mostra el de no fer-ho. Convé valorar també el nivell d’inventari de components crítics i les clàusules de revisió de preus, que reparteixen entre client i proveïdor el risc d’una escassetat.

Qui operi amb tecnologia sotmesa a controls d’exportació, o tingui clients i socis en diversos blocs, ha de seguir amb atenció l’evolució normativa, perquè les restriccions creuades poden afectar contractes i llicències. Les clàusules de compliment de normes d’exportació als contractes amb proveïdors i clients mereixen una revisió específica. És informació general: el seu assessor pot valorar com l’afecta cada mesura.

La política industrial torna a ser una variable més en la planificació de qualsevol empresa que fabriqui, compri o vengui tecnologia.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.