- El pacte permet exportar cereals i fertilitzants des de tres ports ucraïnesos, amb inspecció dels vaixells i un centre de coordinació a Istanbul.
- L’abast és limitat i temporal: es va concebre per a 120 dies i descansa en un equilibri fràgil entre les parts.
- Per a les empreses, el que compta és l’efecte sobre els preus d’aliments, fertilitzants i transport, no una solució definitiva.
El 22 de juliol del 2022, al palau de Dolmabahçe d’Istanbul, Rússia, Ucraïna, Turquia i Nacions Unides van signar la Iniciativa de Cereals de la Mar Negra, l’acord que permet reprendre les exportacions de cereals i aliments des dels ports ucraïnesos. Cobreix Odessa, Txornomorsk i Pivdennyi, inclou els fertilitzants i es va concebre per a un període inicial de 120 dies.
La guerra havia bloquejat a la mar Negra una part essencial del comerç mundial de cereals, i el tancament d’aquestes rutes es notava en els preus dels aliments, dels fertilitzants i dels contractes de transport. Abans de la invasió, la gran majoria de les exportacions de cereals d’Ucraïna sortia per mar, de manera que no hi havia cap alternativa terrestre capaç de substituir aquests ports. L’endemà, un atac amb míssils contra el port d’Odessa va recordar com n’és, de fràgil, l’acord.
Què preveu l’acord
El text permet que els vaixells mercants entrin i surtin dels tres ports per corredors marítims acordats. Un centre de coordinació conjunt, amb seu a Istanbul i representants de Rússia, Turquia, Ucraïna i l’ONU, supervisa els corredors i la inspecció dels vaixells per comprovar que no transporten armes.
Nacions Unides actua com a secretaria d’aquest centre. El mateix dia es va signar un segon document entre l’ONU i Rússia per facilitar la sortida dels seus propis aliments i fertilitzants al mercat mundial, una de les reclamacions de Moscou per les sancions.
Efectes en mercats i empreses
Ucraïna és un gran exportador de blat, dacsa i oli de gira-sol, i els preus internacionals dels cereals havien pujat amb força des del febrer. Una reobertura efectiva pot alleujar aquesta pressió, però els efectes triguen a notar-se: cal inspeccionar, recuperar l’operativa dels ports i reorganitzar les flotes, i el preu final depèn també de les collites, l’energia i els tipus de canvi. A més, els preus dels cereals es formen en mercats de futurs, que reaccionen a les expectatives més que als fets consumats: part de la notícia ja estava descomptada abans que sortís el primer vaixell.
Per a la indústria alimentària, la distribució i el sector agrari, l’acord redueix, però no elimina, la incertesa en el cost de matèries primeres i fertilitzants. Per a les famílies és un factor més entre els que alimenten la inflació, juntament amb l’energia. Convé no treure conclusions ràpides: un acord de 120 dies no equival a la normalitat.
Què convé revisar
Les empreses amb exposició a matèries primeres agrícoles haurien de revisar els contractes de subministrament i les clàusules de revisió de preus, els terminis d’aprovisionament i la dependència d’un únic origen. Les que importen o exporten aliments poden valorar amb el seu assessor les cobertures disponibles davant d’oscil·lacions de preu i de tipus de canvi.
També mereix atenció el transport: les assegurances de vaixells i de mercaderies en zones de conflicte i les clàusules de força major dels contractes, que agafen protagonisme quan una ruta es tanca de cop. És informació general, i cada cas depèn dels seus contractes i del seu sector. El Codi civil exonera de responsabilitat pels successos que no es poguessin preveure o que, previstos, fossin inevitables, però els tribunals l’apliquen amb cautela i sol pesar més el que les parts hagin pactat expressament. Un contracte clar sobre qui suporta el risc d’un bloqueig val més que invocar la força major a posteriori.
Reobrir un port és un primer pas; que el comerç torni a ser previsible costarà bastant més temps.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
