Arriba l’«hivern cripto»

A mitjans de juny del 2022 bitcoin va caure per sota de 20.000 dòlars per primera vegada des del 2020. La plataforma Celsius havia congelat els reintegraments dels seus clients i el fons Three Arrows Capital s’encaminava cap a la liquidació. Per als qui tenien els diners en aquestes entitats, l’episodi no va ser una anècdota financera, sinó una pèrdua d’accés als seus estalvis.

L’episodi es va viure com un canvi de fase en el món dels criptoactius. Després d’un període d’entusiasme, la combinació de preus a la baixa, tipus d’interès més alts i desconfiança envers els intermediaris va posar a prova molts models de negoci. Més enllà dels preus, el que es va qüestionar va ser la solidesa de les plataformes que prometien rendibilitats i la facilitat amb què els diners dels clients podien quedar atrapats. És un recordatori que la innovació financera conviu amb riscos que de vegades s’aprenen a costa dels qui hi participen.

Què és un «hivern cripto»

S’anomena així els períodes prolongats de caigudes de preu, desconfiança i manca de finançament en el món dels criptoactius. En ells s’aprecia que gran part de l’activitat depenia d’un ànim inversor optimista, i que moltes posicions no resisteixen quan l’entorn canvia.

Els hiverns cripto tenen un patró: els preus baixen, la liquiditat s’asseca, els projectes més febles fan fallida i la confiança triga a tornar. Per a l’inversor, el repte és no confondre les caigudes amb les oportunitats ni les oportunitats amb les trampes. Quan l’entorn és tan volàtil i les regles són tan noves, la cautela i la mida de la posició són més importants que qualsevol predicció sobre el preu. Ni tan sols els participants més grans estan a recer dels errors de gestió del risc, com mostrava el cas d’un fons que s’encaminava cap a la liquidació.

Rendibilitats sense explicació

Moltes plataformes prometien rendibilitats altes sobre dipòsits de criptoactius sense explicar d’on sortien. Una rendibilitat elevada sempre procedeix d’algun risc assumit per algú, i quan el preu va caure, es va veure el risc. Congelar els reintegraments és un senyal d’alarma seriós per a qualsevol client.

Una pregunta senzilla ajuda a protegir-se: què fa aquesta entitat amb els meus diners per poder pagar-me aquesta rendibilitat? Si la resposta no és clara o no es pot verificar, el producte és opac, i l’opacitat és en si mateixa un risc. Les rendibilitats extraordinàries mereixen més escepticisme que entusiasme, i les promeses d’ingressos passius sense risc no existeixen en cap mercat. Demanar informació per escrit, comparar amb alternatives regulades i desconfiar de la urgència són hàbits que protegeixen en qualsevol mercat.

Qui custodia els actius

En aquest terreny, saber qui custodia els actius ho és tot. Qui diposita en una plataforma passa a ser, a la pràctica, un creditor d’ella, i els seus diners depenen de la solvència i de la gestió de tercers. Abans de confiar fons a un intermediari, convé entendre’n les condicions, la supervisió i què passa si fa fallida. La custòdia determina qui pot moure l’actiu, qui respon si es perd i qui el pot reclamar en cas de fallida.

En el sistema financer tradicional existeixen mecanismes de protecció, com la supervisió pública o els fons de garantia de dipòsits, la cobertura i els límits dels quals convé conèixer. En el món cripto, aquestes garanties poden no existir o ser molt diferents. Per això, qui decideixi participar-hi hauria de fer-ho amb imports que pugui perdre sense conseqüències greus, i amb claredat sobre on és custodiat cada actiu. Una bona pràctica és no concentrar en un mateix intermediari més del que es podria perdre sense conseqüències, i guardar constància de les condicions acceptades.

La rendibilitat promesa i el risc assumit sempre viatgen junts, encara que no es vegin.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.