- L’ajut cobreix 250 euros al mes de lloguer durant dos anys a joves amb ingressos limitats.
- Els requisits de renda i de lloguer màxim s’apliquen per convocatòria de cada comunitat autònoma.
- Tant inquilins com propietaris hauran de tenir cura de la formalització i la documentació del contracte.
El Consell de Ministres va aprovar el dimarts 18 de gener del 2022 el Reial decret 42/2022, que regula el Bo Lloguer Jove i el Pla estatal per a l’accés a l’habitatge 2022-2025. El BOE el va publicar el dimecres 19. La gestió correspon a les comunitats autònomes i a Ceuta i Melilla; el decret no s’aplica al País Basc ni a Navarra.
Importa perquè arriba en un moment de lloguers elevats a ciutats com Barcelona, i perquè afecta dues parts alhora. Als joves que volen emancipar-se els ofereix un ajut directe; als propietaris i arrendadors els anticipa com es reforçarà el finançament públic de l’habitatge en els propers anys. Cada comunitat autònoma haurà d’obrir la seva pròpia convocatòria, amb calendaris que poden diferir d’un territori a un altre.
Qui pot demanar-lo
El poden sol·licitar les persones de fins a 35 anys, inclòs aquest any, que visquin en un habitatge o una habitació llogats com a residència habitual. La renda anual de la unitat de convivència no pot superar tres vegades l’IPREM, l’indicador públic que s’utilitza com a referència per als ajuts. En el lloguer d’habitació només es computen els ingressos de la persona arrendatària. El decret distingeix entre llogar un habitatge sencer i llogar una habitació, i adapta els topalls de renda a cada cas.
Si el jove es trasllada a una altra província o comunitat autònoma, el límit puja a quatre vegades l’IPREM. L’ajut es concedeix per un termini de dos anys i cobreix 250 euros mensuals, amb el límit de l’import real del lloguer. És una quantitat fixa, no un percentatge, de manera que el seu pes relatiu és més gran quan el lloguer és baix.
El topall del lloguer
El reial decret fixa un lloguer màxim de 600 euros al mes per a un habitatge i de 300 per a una habitació. Les comunitats autònomes el poden elevar fins a 900 i 450 euros respectivament, amb estudis que ho justifiquin i un acord previ amb el Ministeri. En zones amb preus alts, com l’àrea de Barcelona, aquest límit serà determinant per saber quins contractes hi encaixen. Convé tenir present que el topall és un requisit per accedir a l’ajut i no un límit al preu que pacten les parts en el contracte.
Per als propietaris, el topall no regula el preu que poden demanar en general: només condiciona quins lloguers poden acompanyar-se de l’ajut. Però a la pràctica pot influir en la negociació, sobretot en pisos petits o habitacions destinades a joves, on l’inquilí tindrà interès a ajustar la renda per poder optar al bo. Els arrendadors que lloguin a joves faran bé de conèixer aquests topalls abans de fixar el lloguer, per si l’inquilí pretén sol·licitar l’ajut.
Què convé revisar
El Ministeri transfereix els fons i cada comunitat autònoma obrirà la seva pròpia convocatòria, amb els seus terminis i el seu procediment. Fins aleshores, el prudent és preparar la documentació: contracte d’arrendament per escrit, justificants d’ingressos i del pagament del lloguer, i acreditació que l’habitatge és la residència habitual.
Les famílies que ajuden un fill o un familiar jove a llogar haurien de valorar com encaixa el bo amb el seu suport econòmic. Els arrendadors, per la seva banda, faran bé de mantenir contractes correctes, amb fiança dipositada i lloguer bancaritzat. El seu assessor pot ajudar-lo a revisar els contractes abans que s’obrin les convocatòries. I, com que l’ajut és temporal, val la pena que el jove planifiqui des del principi què passarà amb el lloguer quan s’acabin els dos anys.
Cada comunitat fixarà els seus propis terminis, de manera que la informació útil arribarà de la seva convocatòria, no del decret.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
