- El Tribunal considera desproporcionades les conseqüències de no declarar, o de fer-ho tard, béns a l’estranger.
- El que no es qüestiona és el deure d’informar: el model 720 continua sent exigible cada any.
- Qui tingui expedients oberts o sancions passades hauria de revisar el seu cas amb un assessor.
El 27 de gener del 2022, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar sentència en l’afer C-788/19, Comissió contra Espanya, sobre el model 720, la declaració informativa de béns i drets situats a l’estranger. El Tribunal va estimar el recurs de la Comissió Europea en considerar que la regulació de les conseqüències d’incomplir aquesta obligació restringeix de manera injustificada la lliure circulació de capitals.
La sentència declara contraris al dret de la Unió tres elements: la imputació com a guany patrimonial no justificat dels béns no declarats, la multa proporcional del 150 % del seu valor i les sancions fixes per cada dada omesa. Per als contribuents amb comptes, immobles o inversions fora d’Espanya és una notícia de gran abast, tot i que la manera d’aplicar-la a la pràctica encara s’ha de concretar.
Què és el model 720
El model 720 es va crear el 2012 juntament amb altres mesures de control fiscal. Obliga els residents fiscals a Espanya a informar dels comptes, els valors i els immobles que tenen a l’estranger quan el conjunt de cada categoria supera els 50.000 euros. Es presenta cada any, en els primers mesos, i és una declaració informativa: no es paga cap impost per presentar-la.
El que el feia excepcional era el seu règim de conseqüències. No declarar, fer-ho tard o fer-ho de manera incompleta podia comportar sancions fixes per cada dada, una multa del 150 % del valor dels béns i la consideració d’aquests béns com a guany patrimonial no justificat, sense límit de prescripció. Es tractava d’un conjunt molt més sever que el que s’aplicava a altres infraccions tributàries. Una conseqüència rellevant és que moltes liquidacions i sancions basades en aquestes normes podrien ser objecte de revisió, tot i que cada cas depèn de la seva fase processal i dels terminis.
El que ha decidit el Tribunal
El TJUE considera que el sistema infringeix la lliure circulació de capitals per tres raons principals. La primera és la imprescriptibilitat: permetia regularitzar sense límit de temps i qüestionar terminis ja complerts. La segona, la desproporció: una multa del 150 % supera el valor mateix dels béns i les sancions fixes no tenien topall. La tercera, el caràcter potencialment confiscatori del conjunt.
El Tribunal no qüestiona, en canvi, l’obligació d’informar sobre els béns a l’estranger ni la norma reglamentària que aprova el model. La Comissió havia obert el procediment d’infracció el 2015, va emetre el seu dictamen el 2017 i va acudir al Tribunal l’octubre del 2019. La sentència posa fi a aquest recorregut, tot i que no resol de manera automàtica els casos individuals pendents. Aquesta regulació va conviure durant anys amb el debat sobre la seva proporcionalitat, i la sentència el resol en sentit contrari al d’Espanya.
Efectes i què convé revisar
Espanya ha d’executar la sentència, i l’Administració i els tribunals haurien de deixar d’aplicar les normes declarades contràries al dret de la Unió. Els contribuents la poden invocar en procediments administratius i judicials pendents. Les situacions ja fermes plantegen més dubtes, i la via de la responsabilitat patrimonial de l’Estat resulta complexa. El més habitual serà esperar la reforma legal que ha anunciat el Govern.
Mentrestant, la prudència aconsella no deixar de presentar el model: l’obligació continua vigent i el termini per al 2021 acaba el 31 de març. Qui tingui sancions recorregudes, liquidacions per guanys no justificats o regularitzacions passades hauria de revisar amb el seu assessor en quina fase són, quins terminis continuen oberts i quins arguments aporta ara la sentència. Convé guardar la documentació dels béns i de les declaracions passades, perquè serà la base de qualsevol reclamació futura.
La sentència elimina les conseqüències més dures de l’incompliment, però no l’obligació de declarar.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
