- El topall general de la reducció fiscal baixa una quarta part respecte a l’exercici anterior.
- L’aportació empresarial permet ampliar el marge molt per sobre del límit general.
- Convé recalcular l’estalvi anual i comparar alternatives abans de la propera declaració de la Renda.
La Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per al 2022, publicada al BOE el 29 de desembre, rebaixa des de l’1 de gener el límit d’aportacions a plans de pensions que dona dret a reduir la base imposable de l’IRPF. El topall conjunt per a plans individuals i d’ocupació passa de 2.000 a 1.500 euros anuals, o al 30 % dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques quan aquesta quantitat sigui menor.
Hi ha un marge addicional de fins a 8.500 euros, sempre que provingui de contribucions de l’empresa o d’aportacions del treballador que no superin les d’aquella. És la segona retallada seguida: el 2021 el límit ja havia baixat de 8.000 a 2.000 euros. Per a qui utilitza aquests plans com a eina d’estalvi i de gestió d’impostos, el càlcul de quant compensa aportar cada any torna a canviar.
Com funciona la reducció
Les aportacions a un pla de pensions es resten de la base imposable general de l’IRPF, de manera que l’estalvi fiscal depèn del tipus marginal de cada contribuent. A tall d’exemple, amb un tipus marginal del 40 %, una aportació de 1.500 euros suposa una quota menor de fins a 600 euros. Com més alt és el tipus, més gran és l’efecte, i per això la retallada del topall afecta sobretot els trams alts.
Convé recordar que es tracta d’un diferiment i no d’una exempció. Quan es rescata el pla, ja sigui en forma de capital o de renda, les prestacions tributen com a rendiments del treball. L’avantatge real és la diferència entre el tipus al qual es dedueix avui i el tipus al qual es tributarà en el moment del rescat, a més del rendiment que generi l’estalvi mentrestant.
El paper de l’empresa
El marge addicional de 8.500 euros converteix els plans d’ocupació en la via més eficient per aportar quantitats elevades. La Direcció General de Tributs ha precisat que en el límit general de 1.500 euros caben tant les aportacions del contribuent com les contribucions empresarials, i que l’excés sobre aquesta xifra només s’aprofita quan prové de l’empresa o està igualat per ella.
A la pràctica, si l’empresa aporta 4.250 euros, el treballador pot aportar fins a uns altres 4.250 i completar els 8.500. Per a les companyies que ofereixen plans d’ocupació o estudien fer-ho, això obre una via de retribució amb avantatge fiscal per a la plantilla i per als socis que hi treballen, sempre que es dissenyi amb cura i es documenti bé.
Què convé revisar
El primer és comprovar les aportacions periòdiques ja programades per al 2022, perquè moltes es van fixar amb el límit anterior. Les quantitats que superin el màxim no donaran dret a reducció, i convé detectar-ho com abans millor per no acumular aportacions sense utilitat fiscal. Després, valorar si l’import continua encaixant en l’estratègia d’estalvi, tenint en compte la liquiditat, l’horitzó i la fiscalitat del rescat.
També és un bon moment per comparar altres fórmules d’estalvi i d’inversió a llarg termini, que no tenen aquest límit, i per revisar els plans d’ocupació de l’empresa. Cada situació depèn dels ingressos, del tipus marginal, de l’edat i dels objectius, de manera que el prudent és consultar amb el seu assessor abans de modificar imports o de traslladar l’estalvi d’un instrument a un altre. I si els ingressos o la situació familiar han canviat, convé recalcular també quin membre de la família obté el major avantatge fiscal en aportar.
Un topall més baix no resta utilitat al pla com a eina a llarg termini, però obliga a recalcular quant compensa aportar cada any.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
