- Les aportacions pròpies redueixen la base fins a 2.000 euros, i les de l’empresa permeten arribar a un total de 10.000.
- El reglament aclareix a quin tipus d’aportació s’atribueix l’excés quan se superen els límits.
- Es redueix primer l’excés d’anys anteriors, un detall que importa a l’hora de planificar.
El 20 d’octubre del 2021 es va publicar al BOE el Reial decret 899/2021, de 19 d’octubre, que modifica el Reglament de l’IRPF en matèria de reduccions per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social i de pagaments a compte. Va entrar en vigor l’endemà. És una norma tècnica, però afecta la planificació fiscal de milions d’estalviadors i d’empreses que promouen plans d’ocupació. En termes generals, com millor es coneguin aquests límits, menor és el risc d’aportar de més i de quedar amb excessos que no es poden aprofitar.
La reforma desenvolupa els canvis introduïts per la Llei de Pressupostos del 2021, que va reduir a 2.000 euros el límit anual de les aportacions individuals a plans de pensions, però va permetre arribar a 10.000 euros en conjunt si se sumen contribucions empresarials de fins a 8.000 euros. El reglament concreta com s’han d’aplicar aquestes regles quan se superen els límits o coincideixen aportacions de diferents exercicis.
Aportacions pròpies i de l’empresa
La llei distingeix entre dos tipus d’aportacions. Les del mateix contribuent, que redueixen la base imposable fins a 2.000 euros l’any, i les contribucions del promotor, és a dir, de l’empresa, que s’imputen al treballador com a rendiment del treball i tenen el seu propi límit addicional de fins a 8.000 euros. Entre totes dues no poden superar els 10.000 euros anuals de reducció. Per això convé conèixer, a més del que un aporta, el que l’empresa ha contribuït a favor seu.
Quan se sobrepassa el límit global, el reglament aclareix que l’excés s’atribueix a les aportacions del contribuent. Aquesta precisió importa perquè determina quina és la part que pot quedar pendent de reduir en exercicis posteriors i evita interpretacions divergents entre els contribuents, les entitats gestores i l’Administració tributària.
Com es computen els excessos
Si en un exercici coincideixen aportacions del mateix any i excessos pendents d’anys anteriors, el reglament estableix que s’entenen reduïdes en primer lloc les aportacions d’anys anteriors. L’ordre no és un matís menor: d’ell depèn quant del límit de l’any es consumeix i quant queda disponible per a les aportacions noves.
La norma inclou també una disposició transitòria i ajusta algunes regles relatives als pagaments a compte. En conjunt, ofereix més seguretat a qui porta un historial d’aportacions amb excessos acumulats, que ara saben en quin ordre s’aplicaran. Tot i això, el càlcul exacte exigeix tenir presents les xifres de cada any. Es previsible que les entitats gestores adaptin els seus certificats a aquestes regles.
Què convé revisar
Abans que acabi l’exercici, convé calcular el marge disponible, tenint en compte el que ha aportat l’empresa, les aportacions pròpies i els excessos pendents d’anys anteriors. És un bon moment també per revisar si les contribucions empresarials estan ben reflectides a la nòmina i als certificats de l’entitat gestora. Qui tingui excessos pendents d’exercicis anteriors hauria de comprovar a més quant li queda per aprofitar i en quants anys.
El projecte de Pressupostos del 2022 preveu rebaixar a 1.500 euros el límit individual i elevar a 8.500 el d’empresa, sense canviar el total de 10.000, segons el Govern. Aquesta nota és informativa i no recomana aportar ni deixar-ho de fer: la decisió depèn de la situació de cada persona i s’ha de prendre amb assessorament. Els rescats i les prestacions d’aquests plans tributen com a rendiments del treball, per la qual cosa també convé tenir en compte el moment i la forma de cobrament.
En previsió social, conèixer els límits i el seu ordre d’aplicació és part de planificar bé.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
