- El pagament en efectiu queda limitat, amb caràcter general, a 1.000 euros, i la multa pot arribar a qui paga i a qui cobra.
- Les monedes virtuals entren de ple en el control fiscal, amb noves obligacions d’informació per a qui les custodia o hi intermedia.
- Canvien també les regles de les SICAV, la valoració dels immobles i el llistat públic de grans deutors.
El 10 de juliol del 2021 es va publicar al BOE la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que va entrar en vigor l’endemà. La norma persegueix dos objectius: traslladar a la legislació espanyola una directiva europea contra l’elusió fiscal i reforçar el control tributari amb un paquet de mesures molt variat.
La més visible afecta la vida diària: el límit general dels pagaments en efectiu baixa de 2.500 a 1.000 euros, i a 10.000 euros per als particulars amb domicili fiscal fora d’Espanya. Però la llei arriba molt més lluny. Obliga a informar sobre monedes virtuals, endureix els requisits de les SICAV, prohibeix les amnisties fiscals i substitueix l’expressió «paradisos fiscals» per «jurisdiccions no cooperatives».
El nou límit de 1.000 euros
La restricció s’aplica a les operacions en què intervé un empresari o professional. A la pràctica, tot pagament que superi aquesta xifra s’ha de canalitzar per transferència, targeta o un altre mitjà que deixi rastre bancari. L’incompliment se sanciona amb una multa proporcional a l’import pagat en metàl·lic, i la responsabilitat pot arribar tant a qui paga com a qui rep els diners.
Per als comerços, la restauració, els tallers o els professionals que treballen amb clients particulars, el canvi obliga a revisar com es cobra i què es documenta. Per a les famílies, afecta compres d’import elevat, com vehicles, joies, reformes o mobles. Convé guardar sempre el justificant del mitjà de pagament utilitzat i recordar que, si el comprador resideix fora d’Espanya, el límit és de 10.000 euros.
Criptomonedes i SICAV
En matèria de criptoactius, la llei crea dues noves obligacions d’informació. D’una banda, els qui custodien claus privades o presten serveis de canvi hauran de comunicar a Hisenda els saldos dels seus clients; de l’altra, hauran d’informar de les operacions de compra, transmissió, permuta, cobrament i pagament. També es declararan les ofertes inicials de noves monedes, i les que es mantinguin a l’estranger se sumaran a la declaració de béns i drets en altres països.
Les SICAV, per la seva banda, només podran mantenir el tipus de l’1 % a l’Impost sobre Societats si cada accionista assoleix una inversió mínima (2.500 euros, o 12.500 per compartiment), de manera que el patrimoni no quedi concentrat en unes poques mans. Qui tingui participacions en aquests vehicles o posseeixi criptomonedes faria bé de revisar com es declaren avui i quina documentació conserva.
Valor de referència i altres novetats
A l’Impost sobre Transmissions Patrimonials, al d’Actes Jurídics Documentats i al de Successions i Donacions, la base imposable passa de basar-se en el «valor real» al «valor de mercat». Per als immobles es prendrà com a referència el valor de referència que fixi el Cadastre a partir dels preus de compravenda, amb efectes des del 2022. Serà un canvi de fons en la manera de calcular quant es tributa en comprar, heretar o rebre una donació.
La llei rebaixa a més a 600.000 euros el llindar per figurar a la llista pública de deutors a Hisenda i exigeix que els programes informàtics de comptabilitat i facturació garanteixin la integritat i la traçabilitat dels registres. Són mesures que no admeten improvisació: qui prevegi una compravenda, una herència o una donació immobiliària hauria de consultar amb el seu assessor com li afectarà la nova valoració.
El missatge de fons és clar: més traçabilitat, més informació i menys marge per a l’efectiu, i convé començar a adaptar els procediments ja.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
