- La Llei 8/2021, de 2 de juny, reforma el Codi Civil i la llei processal per donar suport a les persones amb discapacitat en la seva capacitat jurídica.
- Prioritza les mesures voluntàries, com els poders preventius i l’autocuratela, i reforça la guarda de fet.
- Entrarà en vigor als tres mesos de la seva publicació i afecta la planificació familiar i successòria.
El 3 de juny del 2021 es va publicar al BOE la Llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica. Adapta l’ordenament espanyol a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, del 2006, i suposa un canvi de model: la persona amb discapacitat deixa de ser substituïda i passa a rebre els suports que necessiti per prendre les seves pròpies decisions. Entrarà en vigor als tres mesos de la seva publicació.
Per a les famílies, el canvi és profund: s’elimina la tutela per a adults, així com la potestat prorrogada i rehabilitada, i desapareix la prodigalitat com a institució autònoma. En lloc seu, el Codi Civil passa a regular mesures de suport, entre les quals destaquen les que pot adoptar la mateixa persona amb antelació. Afecta qui té un fill adult amb discapacitat, qui planifica la seva successió i qui vol deixar previst què passaria si en el futur necessités ajuda.
Del model de substitució al de suports
L’eix de la nova regulació ja no és la incapacitació de qui no es considera prou capaç, sinó el suport a qui el necessiti. Suport és un terme ampli: des de l’acompanyament i l’ajuda tècnica per comunicar decisions fins a, només quan no hi hagi cap altra manera, la representació. Se’n pot beneficiar qualsevol persona que el precisi, encara que no tingui un reconeixement administratiu de discapacitat, i el procediment judicial només pot determinar els actes per als quals cal suport, mai declarar la incapacitació ni privar de drets.
La principal mesura d’origen judicial passa a ser la curatela, de naturalesa assistencial i no representativa, tret d’excepcions. Les mesures judicials es revisaran periòdicament en un termini màxim de tres anys o, en casos excepcionals, de fins a sis. I la tutela queda reservada per als menors d’edat que no siguin sota potestat. El missatge és que la capacitat jurídica es presumeix i que les limitacions han de ser proporcionades i necessàries.
Mesures voluntàries i guarda de fet
La llei dona preferència a les mesures que pren la mateixa persona. Adquireixen especial importància els poders i mandats preventius, que s’atorguen davant de notari i poden preveure salvaguardes, mecanismes de control i terminis de revisió, i l’autocuratela, per la qual algú designa amb antelació a qui vol que el recolzi. El notari comunica d’ofici al Registre Civil les mesures, perquè constin al registre individual de l’atorgant.
La guarda de fet, la situació en què un familiar té cura i dona suport a la persona sense nomenament judicial, es reforça com a institució de suport: deixa de ser provisional quan resulta suficient i adequada. Si el guardador necessita actuar en representació per a un acte concret, n’hi haurà prou amb una autorització judicial per a aquell cas, sense haver d’obrir un procediment general. També es regulen el patrimoni protegit i el defensor judicial per als conflictes d’interessos.
Què convé revisar
Qui tingui familiars amb discapacitat sota tutela o potestat prorrogada s’ha d’informar de com s’adaptaran aquestes situacions al nou model segons les disposicions transitòries de la llei. I tots podem plantejar-nos atorgar un poder preventiu i, si escau, designar la persona de la nostra confiança, amb les salvaguardes que vulguem, mentre tenim plena capacitat.
A les empreses familiars i en la planificació successòria, convé preveure què passaria si un soci o un administrador necessités suport: qui decideix, amb quins límits i com es garanteix la continuïtat del negoci. Els testaments i els pactes familiars es poden revisar amb notari i advocat per ajustar-los al nou marc. Aquesta informació és de caràcter general i no substitueix l’assessorament sobre cada cas.
La llei canvia la pregunta: ja no és qui substitueix la persona, sinó quin suport necessita per decidir per si mateixa.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
