- El 12 de maig es va publicar una inflació interanual als Estats Units superior al 4 % a l’abril, la més alta en més d’una dècada.
- Els mercats es van posar nerviosos: la dada qüestionava la idea que els preus es mantindrien continguts.
- La inflació erosiona en silenci el valor dels diners aturats: convé revisar quant patrimoni és en efectiu, i per què.
El 12 de maig del 2021 es va publicar una inflació interanual als Estats Units superior al 4 % a l’abril, la més alta en més d’una dècada. La dada va sorprendre el mercat i va generar nerviosisme, perquè qüestionava la idea, molt estesa els mesos anteriors, que els preus es mantindrien continguts. Era el primer avís seriós que l’entorn de preus estava canviant. Quan els preus canvien de tendència, es veuen afectades les previsions de costos, d’ingressos i d’estalvi.
La importància de la dada anava més enllà dels Estats Units. Un repunt de preus a la major economia del món influeix en les decisions dels bancs centrals, en el valor de les monedes i en el cost del finançament a tot arreu. I per a qualsevol família o empresa, la inflació no és un concepte abstracte: es nota a la cistella de la compra, en els costos de producció i en el que costa mantenir un negoci o una llar.
Com es llegeix una xifra d’inflació
La inflació interanual mesura quant han pujat els preus respecte del mateix mes de l’any anterior. Que a l’abril superés el 4 % als Estats Units, la xifra més alta en més d’una dècada, va sorprendre el mercat i va generar nerviosisme, perquè qüestionava la idea que els preus es mantindrien continguts. Una dada inesperada canvia les expectatives, i amb elles els preus dels actius. Els mercats tendeixen a reaccionar més al que no esperaven que no pas al que esperaven.
Convé tenir present que una xifra interanual compara amb un període concret i pot estar influïda per circumstàncies especials d’aquell any. Per això els analistes es pregunten sempre si una pujada és passatgera o si reflecteix una tendència més duradora. La resposta a aquesta pregunta condiciona el que faran els bancs centrals i, per tant, el cost dels diners.
L’efecte silenciós dels preus
Va ser el primer avís seriós. La inflació erosiona en silenci el valor dels diners aturats: amb el mateix import en un compte es compren, any rere any, menys béns i serveis. Aquesta pèrdua de poder adquisitiu no apareix en cap extracte, però hi és, i s’acumula amb el temps. Com més passa el temps, més gran és la diferència entre el que valen els diners sobre el paper i el que realment permeten comprar.
Qui estalvia sense rendibilitat perd valor encara que el saldo no es mogui. No vol dir que calgui evitar l’efectiu, que compleix funcions essencials de seguretat i de liquiditat, sinó que convé ser conscient del seu cost. Una reserva gran i sense propòsit definit perd poder adquisitiu cada any, mentre que una reserva dimensionada per als seus fins protegeix sense penalitzar en excés.
Efectiu amb propòsit
Per a una família, revisar quant patrimoni és en efectiu, i per què, es tornava cada cop més important. Mantenir liquiditat per a imprevistos i compromisos a curt termini té sentit; mantenir grans sumes sense un propòsit definit és una altra cosa. Un assessor pot ajudar a distingir entre el que és reserva raonable i el que és inèrcia.
Un exercici senzill consisteix a calcular les despeses de diversos mesos, decidir quanta liquiditat es vol tenir a mà i preguntar-se quin paper compleix la resta dels diners. Si no hi ha una resposta clara, potser convé estudiar amb calma les alternatives, sempre en funció dels objectius, els terminis i la tolerància al risc, i no per una xifra aïllada d’inflació. Una xifra puntual informa, però no substitueix un pla.
Els diners aturats no són neutres: tenen un cost que es paga en silenci.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
