- El 27 d’agost, a Jackson Hole, Jerome Powell va indicar que la Fed podria començar a reduir les compres de deute abans de final d’any.
- Va matisar que no hi havia pressa per pujar els tipus: eren dues decisions diferents.
- Qui té deute a tipus variable fa bé de pensar en escenaris amb tipus més alts mentre encara pot triar.
El 27 d’agost del 2021, a Jackson Hole, Jerome Powell va indicar que la Reserva Federal podria començar a reduir les compres de deute abans de final d’any. Va matisar, però, que no hi havia pressa per pujar els tipus d’interès, de manera que es tractava de dues decisions diferents. El missatge era clar, encara que gradual: l’etapa d’estímuls massius començava a acostar-se al final. Per als mercats, la qüestió no era tant si passaria com quan i a quin ritme.
Els mercats portaven mesos pendents d’aquest senyal, i la seva reacció va dependre tant del que es va dir com del que es va evitar dir. Per a una empresa o una família, l’anunci pot semblar un assumpte tècnic de l’altre costat de l’Atlàntic, però marca una direcció: l’entorn de finançament abundant i barat, que havia sostingut l’economia i els mercats durant la pandèmia, començava a canviar de rumb. Quan els diners deixen de ser tan barats, els projectes i els deutes s’avaluen amb un altre criteri.
Què va anunciar Powell
Durant la crisi, la Reserva Federal va comprar grans quantitats de deute per injectar liquiditat i mantenir baixos els tipus a llarg termini. Powell va indicar que podria començar a reduir aquestes compres abans de final d’any. En el llenguatge financer es parla de *tapering*, o retirada gradual dels estímuls, una reducció paulatina del ritme de compres que no equival a vendre-les ni a revertir el que s’ha fet. Els bons ja comprats continuen al balanç del banc central.
Reduir les compres de deute no implica pujar els tipus tot seguit, tot i que tots dos moviments apunten en la mateixa direcció. La Fed separava així el calendari de la retirada d’estímuls del de la pujada de tipus, i intentava evitar que els mercats interpretessin el primer com un senyal immediat del segon.
El final d’una etapa
La retirada gradual d’estímuls marca el final d’una etapa. Durant anys, les compres massives de deute per part dels bancs centrals van ajudar a mantenir els diners barats. Que comencin a reduir-se és un senyal que l’entorn de finançament fàcil comença a canviar, encara que sigui de manera paulatina.
Els diners barats no són un dret adquirit, són una circumstància. Les decisions preses en un entorn de tipus molt baixos, com endeutar-se amb lleugeresa o donar per fetes quotes baixes de manera indefinida, poden resultar incòmodes si l’escenari canvia. No es tracta d’alarmar-se, sinó de recordar que les condicions financeres evolucionen i que convé estar preparat. Les empreses amb inversions planificades a diversos anys vista haurien d’incloure aquesta variable en les seves previsions.
Què pensar si hi ha deute variable
Per a empreses i famílies endeutades a tipus variable, era moment de pensar en escenaris amb tipus més alts. Convé calcular quant augmentaria la quota d’una hipoteca o d’un préstec si el tipus pugés, valorar si es podria assumir sense tensió i estudiar amb el banc les alternatives disponibles. Fer-ho abans que passi ofereix més marge de decisió.
Entre les opcions que es poden estudiar amb el banc o amb un assessor hi ha fixar part del tipus, amortitzar anticipadament una part del capital si la tresoreria ho permet o esglaonar els venciments. No hi ha una resposta única: depèn de la situació de cada llar i de cada negoci. Cada opció té costos i avantatges que convé comparar amb xifres reals. És millor revisar el deute quan encara es pot triar.
Quan l’entorn comença a canviar, el millor moment per preparar-se és abans que ho faci del tot.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
