Pandora Papers: societats offshore al descobert

El 3 d’octubre del 2021 el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) va publicar els anomenats Pandora Papers, una filtració de gairebé 12 milions de documents procedents de catorze proveïdors de serveis que creen i gestionen societats en jurisdiccions de baixa tributació, com les Illes Verges Britàniques, Panamà o Suïssa, entre d’altres. A la investigació han participat uns 600 periodistes de desenes de mitjans; a Espanya, laSexta i El País.

El Ministeri d’Hisenda va anunciar que l’Agència Tributària analitzarà la informació per estudiar possibles responsabilitats fiscals i penals. Convé subratllar des del principi que aparèixer en una filtració d’aquest tipus no implica per se haver comès cap irregularitat: les estructures a l’estranger són legals quan es declaren on correspon, i diverses de les persones citades han assegurat que compleixen les seves obligacions fiscals.

Què és una societat offshore

Una societat offshore és una entitat constituïda en un territori que ofereix baixa o nul·la tributació i, sovint, un alt grau de confidencialitat. Té usos legítims: invertir en diversos països, agrupar actius d’una família internacional o participar en negocis a l’estranger. El problema apareix quan s’utilitza per ocultar qui és el veritable propietari dels diners o per eludir impostos que s’haurien de pagar al país de residència. A la pràctica, la diferència entre una estructura legítima i una d’opaca rau en la transparència: qui és el titular, d’on procedeixen els diners i si se’n tributa on correspon.

Per a un resident fiscal a Espanya, la regla general és que les rendes i el patrimoni es declaren aquí, inclosos els obtinguts mitjançant societats a l’estranger. Segons els casos, hi ha obligacions com la declaració de béns i drets a l’estranger (model 720), la imputació de rendes d’entitats no residents o la inclusió dels actius a l’Impost sobre el Patrimoni.

Transparència i control

En els últims anys el setge s’ha estrenyit. Més d’un centenar de jurisdiccions intercanvien automàticament informació financera amb les autoritats fiscals dels països de residència, les entitats financeres estan obligades a identificar el titular real dels seus clients i Espanya compta amb un registre de titularitats reals. La Llei 11/2021, aprovada al juliol, substitueix a més el concepte de «paradís fiscal» pel de «jurisdicció no cooperativa».

Les filtracions com aquesta posen el focus en el paper dels intermediaris, és a dir, els despatxos, bancs i proveïdors que dissenyen i administren les estructures. La proposta de la Comissió Europea de juliol per reforçar la lluita contra el blanqueig, que preveu normes comunes i una autoritat europea, apunta en la mateixa direcció: més informació i menys opacitat.

Què convé revisar

Qui tingui societats, comptes o inversions a l’estranger faria bé de comprovar tres coses: que hi ha una raó econòmica real per a l’estructura, que es declara correctament a Espanya tot el que s’ha de declarar i que es pot documentar l’origen dels diners i qui és el titular real. Si es detecta alguna omissió, la regularització voluntària abans que Hisenda faci un requeriment sol tenir un cost menor que una inspecció.

Les conseqüències de no actuar poden ser serioses: recàrrecs, sancions i fins i tot responsabilitat penal en els casos de més quantia. Cada situació és diferent, per la qual cosa el prudent és analitzar-la amb un assessor fiscal i legal abans de decidir. Aquesta nota és informativa i no valora la situació de cap persona concreta. La finalitat és explicar què ha passat, no assenyalar ningú.

Tenir estructures a l’estranger no és el problema; no poder explicar-les sí que ho és.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.