Nou conveni fiscal entre Espanya i la Xina

El 30 de març del 2021 el BOE va publicar el Conveni entre el Regne d’Espanya i la República Popular de la Xina per eliminar la doble imposició en relació amb els impostos sobre la renda i prevenir l’elusió i l’evasió fiscals, i el seu Protocol. Es va signar a Madrid el 28 de novembre del 2018 i entrarà en vigor el 2 de maig del 2021, tres mesos després de l’última notificació de compliment dels tràmits interns de tots dos països. Substitueix el conveni signat a Pequín el 1990.

Els convenis de doble imposició reparteixen entre dos països el dret a gravar cada renda i fixen límits a les retencions, perquè un mateix ingrés no tributi dues vegades. Per a empreses i famílies amb inversions, filials, proveïdors o clients xinesos, el canvi és rellevant perquè modifica els tipus màxims en origen i les regles sobre quan una activitat crea un establiment permanent a l’altre país.

Retencions en origen

En dividends, el conveni limita la retenció al 5 % de l’import brut quan el beneficiari efectiu és una societat que posseeix directament almenys el 25 % del capital de la pagadora, i al 10 % en els altres casos. En interessos i en cànons, el tipus màxim és del 10 %. Hi ha exempcions per a determinades entitats públiques. El Protocol aclareix que aquests límits s’apliquen directament i no mitjançant un procediment posterior de devolució quan són inferiors als de la legislació interna.

Això suposa un alleujament davant la regla general espanyola: per a residents fora de la Unió Europea i sense establiment permanent, la retenció sobre dividends i interessos és del 19 % i la dels cànons del 24 %. A la pràctica, el conveni redueix la càrrega de les retencions en els pagaments entre tots dos països, tot i que exigeix acreditar la residència fiscal i que qui cobra és el beneficiari efectiu de la renda.

Establiment permanent i serveis

El conveni considera establiment permanent una obra de construcció, instal·lació o muntatge quan la seva durada excedeix de dotze mesos. També n’hi ha en la prestació de serveis, inclosos els de consultoria, per mitjà d’empleats o d’altre personal, quan les activitats continuen a l’altre país durant més de 183 dies en qualsevol període de dotze mesos. Aquestes regles decideixen quan una empresa estrangera ha de tributar a l’altre estat pels beneficis de la seva activitat allà.

Els guanys derivats de la venda d’immobles situats a l’altre país, o de béns afectes a un establiment permanent, es poden gravar en aquest país. I el text inclou procediments d’intercanvi d’informació i de resolució amistosa de conflictes entre les dues administracions, que ofereixen un camí a les empreses quan creuen que se’ls grava de manera contrària al conveni.

Clàusula antiabús i revisió

Com els convenis més recents, el text incorpora una clàusula contra l’abús: els beneficis no es concedeixen si, tenint en compte tots els fets, un dels objectius principals de l’operació era obtenir-los, tret que la seva concessió sigui conforme amb l’objecte i el propòsit del conveni. També recull regles per a les entitats total o parcialment transparents. Tot això obliga a tenir una justificació econòmica real darrere de les estructures.

Les empreses amb relacions comercials o financeres amb la Xina haurien de revisar amb el seu assessor els contractes de dividends, préstecs i llicències entre empreses del grup, la documentació de residència fiscal i els projectes d’obra o serveis que es prolonguin en el temps. Aquesta informació és de caràcter general; el conveni només s’aplica des de la seva entrada en vigor i amb els efectes que fixa l’article 30.

Un conveni nou no canvia els negocis, però sí el seu cost fiscal: convé revisar quines retencions s’apliquen des del maig.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.