Frontera tancada amb el Regne Unit per la nova variant

A la nit del 20 de desembre del 2020, França va suspendre durant 48 hores el trànsit procedent del Regne Unit, inclosos els camions, després de la detecció d’una nova variant del coronavirus al sud d’Anglaterra. L’Eurotúnel va suspendre els seus serveis i milers de camions van quedar retinguts al comtat de Kent. Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Bèlgica, Àustria, Irlanda i altres països van anunciar restriccions generals als vols des del Regne Unit. Les autoritats britàniques, per la seva banda, havien anunciat aquell mateix cap de setmana restriccions més estrictes a Londres i al sud-est d’Anglaterra.

La mesura va arribar a onze dies de la fi del període transitori del Brexit i en plena campanya de Nadal. Per a les empreses amb cadenes de subministrament entre Europa i el Regne Unit, va ser un assaig general, molt visible, del que pot passar quan la frontera es tanca o es alenteix: mercaderies retingudes, terminis incomplerts i costos imprevistos que s’acumulen en qüestió d’hores. Per això no convé tractar l’episodi com una anècdota: és un senyal.

Què va passar a la frontera

El corredor entre el Regne Unit i el continent, que travessen cada dia milers de camions, depèn d’uns pocs punts: el port de Dover, el túnel sota el Canal i els transbordadors. Quan França va tancar l’accés, els camions es van acumular a les carreteres de Kent a l’espera d’una decisió. La represa del trànsit va dependre d’acordar controls, com les proves ràpides als conductors. La incertesa sobre quant duraria el tancament complicava qualsevol decisió de reencaminar la càrrega.

Al mateix temps, diversos països europeus i d’altres del món van suspendre o limitar els vols amb el Regne Unit, per por que la variant, que segons les primeres dades es transmetia amb més facilitat, s’estengués. La situació canviava d’hora en hora, i les empreses depenien de la informació que facilitava cada govern, sovint amb poca antelació.

Què mostra per a la logística

Moltes cadenes de subministrament funcionen amb inventaris mínims i lliuraments ajustats a l’hora. Una interrupció de dos dies en un punt crític n’hi ha prou per deixar sense existències un client. Els productes frescos i peribles són els més sensibles, i les empreses que venen a minoristes britànics treballen amb terminis molt ajustats, sobretot a la vigília de Nadal. Un retard en el lliurament pot significar penalitzacions contractuals o la pèrdua d’un client.

Encara que aquella interrupció va ser temporal, va mostrar quant depenen els fluxos comercials de decisions ràpides i de l’existència d’alternatives. A partir de l’1 de gener, a més, les mercaderies entre la Unió i el Regne Unit passarien a requerir declaracions duaneres, amb independència que hi hagués o no acord comercial, de manera que els retards podien deixar de ser excepcionals.

Què convé revisar

Les empreses que envien o reben mercaderies del Regne Unit haurien de revisar les clàusules de força major i de terminis de lliurament, la cobertura de les seves assegurances de transport i les alternatives de ruta i d’emmagatzematge. També convé valorar un estoc addicional en els productes crítics i parlar amb el transitari sobre la capacitat disponible en les properes setmanes.

Una bona pràctica és mantenir actualitzades les dades de contacte de transportistes, duanes i clients, i definir qui decideix què quan sorgeix un imprevist. Aquestes recomanacions són de caràcter general; cada negoci ha de valorar la seva exposició amb el seu assessor logístic i duaner abans de modificar contractes o compromisos de lliurament. Si el negoci depèn d’un sol corredor logístic, és el moment de valorar una alternativa de suport.

La logística rarament es nota fins que s’atura, i per això convé preparar el pla B abans.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.