Més temps abans de l’obligació de demanar el concurs

El Reial decret llei 34/2020, de 17 de novembre, de mesures urgents de suport a la solvència empresarial i al sector energètic, i en matèria tributària, es va publicar al BOE el 18 de novembre i va entrar en vigor el 19. Entre les seves mesures, prorroga fins al 14 de març del 2021 la suspensió del deure de sol·licitar la declaració de concurs de creditors, que venia a finals d’any, i recull novetats en matèria concursal sobre convenis i refinançaments.

Les empreses amb dificultats de pagament poden respirar uns mesos més, però han d’entendre què cobreix exactament aquesta suspensió i què no. Ni el deure dels administradors d’actuar amb diligència ni els deutes desapareixen, i els terminis que s’ajornen s’hauran d’afrontar més endavant, amb una situació que pot haver millorat o empitjorat. Per als empresaris i per a les famílies que són sòcies de societats, convé tenir clar l’abast d’aquesta mesura.

El deure de sol·licitar el concurs

Amb caràcter general, el deutor que es troba en estat d’insolvència, és a dir, que no pot complir regularment les seves obligacions exigibles, ha de sol·licitar la declaració de concurs en el termini de dos mesos des que va conèixer o va haver de conèixer aquest estat. Si no ho fa, els administradors es poden enfrontar a conseqüències greus, que van de la qualificació culpable del concurs fins a responsabilitats patrimonials. Aquesta responsabilitat és personal i pot afectar el patrimoni dels qui administren.

Les normes d’emergència van suspendre temporalment aquest deure per donar temps a les empreses viables a recuperar-se després de l’aturada. Aquesta nova pròrroga l’estén fins al 14 de març del 2021, de manera que durant aquest període no és obligatori presentar el concurs només per estar insolvent, tot i que això no impedeix que es faci de manera voluntària quan sigui la millor solució per a l’empresa i els seus creditors. Tampoc no allibera de pagar nòmines, impostos ni factures al seu venciment.

Convenis i refinançaments

La disposició final desena del reial decret llei incorpora canvis en l’àmbit concursal que afecten els convenis i els acords de refinançament, amb la finalitat de facilitar que les empreses assoleixin pactes amb els seus creditors i evitin liquidacions innecessàries. El detall tècnic és complex i varia segons el tipus de procediment, de manera que convé analitzar-lo amb l’advocat concursal que assessori la companyia. Les empreses que ja havien iniciat negociacions amb creditors haurien de comprovar si poden aprofitar aquests canvis.

En termes generals, un conveni és l’acord entre el deutor i la majoria dels seus creditors sobre quites i espera, i un acord de refinançament és un pacte amb creditors financers per ajustar el deute abans d’arribar al concurs. Són eines per guanyar temps i reordenar el balanç, i funcionen millor com més aviat es comença a preparar-les, perquè requereixen informació, negociació i majories.

Què convé revisar

Les empreses amb dificultats haurien de revisar la seva situació real: tresoreria a tres i sis mesos, venciments de deute financer, deutes amb Hisenda i amb la Seguretat Social i data en què venen les moratòries de què gaudeixen. Una previsió de caixa realista permet saber si el problema és transitori i si el temps guanyat servirà per resoldre’l o només per ajornar-lo.

Els administradors haurien de deixar constància de les decisions que adopten i de les raons, perquè la seva responsabilitat no desapareix. I els creditors, inclosos proveïdors i arrendadors, faran bé de vigilar la situació dels seus clients i de documentar els terminis concedits. Aquesta nota és informació general: davant d’una situació concreta, consulti com abans millor amb un advocat concursal.

La moratòria dona temps, però només serveix a qui l’utilitza per negociar.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.