Àsia signa l’acord comercial més gran del món

El 15 de novembre del 2020 quinze països d’Àsia-Pacífic, entre ells la Xina, el Japó, Corea del Sud i Austràlia, van signar l’Associació Econòmica Integral Regional, coneguda per les sigles angleses com a RCEP. Era un tractat comercial d’enorme abast en una regió que concentra una part decisiva de la producció i del consum mundials, i la seva signatura es va produir en ple any de pandèmia i de tensions comercials. Els acords d’aquest tipus solen requerir llargues negociacions, i la seva aplicació completa s’estén en el temps.

Encara que no inclou cap país europeu, la RCEP interessa les empreses d’Europa que compren, venen o produeixen a Àsia, i a qui competeix amb firmes asiàtiques en tercers mercats. Un acord d’aquest tipus modifica les condicions en què es comercia dins d’una regió clau i, amb el temps, pot alterar els fluxos de comerç i les cadenes de subministrament a escala global. És, a més, un recordatori que el comerç internacional es reorganitza també al marge d’Europa.

Què és la RCEP

La RCEP és, en essència, un tractat comercial que agrupa aquests quinze països sota un mateix conjunt de normes. Un acord així estableix regles comunes per al comerç entre els signataris, com la reducció d’aranzels i la facilitació d’intercanvis, amb efectes jurídics per a les empreses que operen a la regió.

Entre aquestes regles solen figurar disposicions sobre l’origen de les mercaderies, els procediments duaners i la solució de controvèrsies. Un producte fabricat amb components de diversos països signataris pot beneficiar-se de condicions més favorables si compleix els criteris d’origen de l’acord, cosa que fomenta que les cadenes de subministrament s’organitzin dins de la regió. Els detalls tècnics són extensos i convé consultar-los amb especialistes. L’important, per a una empresa, és saber si els seus mercats, proveïdors o competidors són dins de l’acord.

Àsia integra, Occident discuteix

Mentre Europa i els Estats Units discutien d’aranzels, Àsia integrava el seu comerç. La diferència d’enfocament és significativa: un bloc de països reduïa barreres entre si en un moment en què altres economies avançades debatien noves barreres. El resultat és un mercat regional més connectat i més competitiu.

No es tracta de valorar quin enfocament és millor, sinó d’entendre’n les conseqüències pràctiques. Un mercat regional més integrat pot oferir a les seves empreses costos més baixos i un accés més fàcil als clients dels països veïns, cosa que reforça la seva competitivitat davant de companyies d’altres zones. Per a un exportador o un importador europeu, això significa que l’entorn competitiu a Àsia pot canviar amb el temps. La integració regional és una tendència de fons que mereix seguiment encara que no s’hi participi.

Què suposa per a empreses europees

Per a les empreses europees, la competència i les oportunitats a la regió canviaven d’escala. Qui compra o ven a Àsia es pot trobar amb competidors locals que es beneficien de regles comunes, o amb noves rutes de subministrament. Convé revisar els contractes i les cadenes de subministrament amb assessorament jurídic i de comerç exterior.

Aquesta revisió hauria d’abastar qüestions pràctiques: d’on procedeixen els components, on es fabrica cada part, quins contractes fixen preus o condicions per país, i quines alternatives hi ha si canvien les regles. També pot ser útil estudiar si l’empresa podria aprofitar la nova estructura, per exemple, instal·lant una part de la seva producció o de la seva logística a la regió. Són decisions de pes, que requereixen anàlisi acurada i no s’han de prendre per moda. Una consulta prèvia amb l’assessor de comerç exterior permet valorar riscos, costos i terminis abans de comprometre recursos.

Els acords comercials reescriuen les regles del joc, fins i tot per als qui no en són part.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.