Segon estat d’alarma i rebot del PIB

El 25 d’octubre del 2020 es va declarar un nou estat d’alarma amb toc de queda. Aquella mateixa setmana el Govern va presentar els Pressupostos del 2021 i l’INE va avançar un fort rebot del PIB al tercer trimestre. Tres notícies que semblaven apuntar en direccions diferents: noves restriccions, una fulla de ruta fiscal per a l’any següent i una recuperació parcial de l’activitat després de la caiguda de la primavera. Era una situació de clarobscurs, amb raons per a la cautela i per a cert alleujament.

Per a empresaris i famílies, la combinació exigia una lectura acurada. El rebot del tercer trimestre era una dada positiva, però les noves restriccions amenaçaven el quart. I els pressupostos anunciaven mesures que podien afectar impostos, ajuts i despesa pública durant els dotze mesos següents. Decidir amb una visió parcial de qualsevol d’aquests elements hauria estat un error.

Un nou estat d’alarma

El nou estat d’alarma, amb el seu toc de queda, és el mecanisme legal que permet al Govern restringir la mobilitat i l’activitat quan la situació ho exigeix. Per als negocis que depenen de l’activitat nocturna o del contacte amb el client, el toc de queda suposa una retallada directa d’horari i d’ingressos. Cada empresa ha de revisar quina part de les seves vendes es concentra en aquestes hores.

L’efecte no es limita a l’hostaleria i a l’oci. Un toc de queda altera el comportament dels consumidors, els horaris de treball, el transport i el repartiment, i pot reduir de manera indirecta l’activitat de comerços i serveis que no depenen de la nit. Cada empresa ha de calcular quant de la seva facturació es produeix en les hores afectades i quin marge té per reorganitzar la seva oferta.

Pressupostos i rebot

Els Pressupostos del 2021 i la dada del PIB completaven el quadre d’aquella setmana, amb un fort rebot com a xifra més cridanera. Un rebot és la repuntada que segueix una caiguda molt profunda: és natural que sigui forta, perquè es parteix d’un nivell molt baix. No equival a haver recuperat el perdut. Millorar respecte al mínim no és el mateix que tornar al màxim.

Un exemple ajuda a entendre-ho: si una economia cau un percentatge molt elevat i després creix una part important, el resultat continua estant per sota del punt de partida. Per això els rebots, encara que són bones notícies, no s’han d’interpretar com la fi de la crisi. Els pressupostos, per la seva banda, són una declaració de les prioritats de despesa i ingressos del Govern, i convé seguir-ne la tramitació, perquè poden canviar fins a l’aprovació definitiva. Qui planifica impostos o inversions per a l’any següent hauria de tenir en compte que el text final pot diferir de l’anunciat.

Planificar amb escenaris

El rebot no compensava la caiguda, i les noves restriccions amenaçaven el quart trimestre. En un entorn tan canviant, recolzar-se en una sola previsió és arriscat. Planificar amb escenaris, és a dir, amb alternatives per a un tancament més llarg, un de més curt o una recuperació parcial, continuava sent la millor eina per decidir amb calma. Un escenari no és una predicció: és una manera d’ordenar les respostes possibles.

Un bon exercici és definir, per a cada escenari, els ingressos esperats, els costos que es podrien ajustar i la tresoreria necessària, així com les decisions que es prendrien en cada cas. Quan arriba una notícia nova, com un canvi de restriccions, s’identifica en quin escenari es és i s’actua segons el previst. Aquesta preparació redueix la improvisació i l’ansietat, i permet reaccionar amb rapidesa i ordre. Fer-ho per escrit, i revisar-ho cada mes, permet mantenir el pla viu.

Un bon pla no endevina el futur: es prepara per a diversos.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.