La UE i la Xina protegeixen 100 denominacions cadascuna

El 14 de setembre del 2020 la Unió Europea i la Xina van signar un acord bilateral per protegir mútuament les seves indicacions geogràfiques, és a dir, els noms de productes agroalimentaris vinculats a un origen concret. L’acord protegeix 100 indicacions europees a la Xina i 100 de xineses a la Unió, i preveu afegir-n’hi 175 més per cada part quatre anys després de l’entrada en vigor. Entre les europees hi ha, segons la premsa especialitzada, el cava. Es tracta d’un acord polític i comercial amb efectes jurídics, no d’una simple declaració d’intencions.

Després de la signatura, l’acord havia de rebre encara el consentiment del Parlament Europeu abans de poder celebrar-se i entrar en vigor. Arriba en un moment de tensions comercials entre blocs, i per això es va llegir com un senyal que Brussel·les i Pequín continuaven oberts a pactes concrets. Per als productors, el seu valor és pràctic: un nom protegit no es pot fer servir lliurement al mercat xinès per productes d’un altre origen.

Què protegeix l’acord

Una indicació geogràfica és el nom d’un producte la qualitat o la reputació del qual es deu al seu origen: un vi, un formatge, un oli. L’acord impedeix que aquest nom s’utilitzi en productes que no procedeixin de la zona, i prohibeix també les traduccions o transliteracions del nom i l’ús d’expressions com «classe», «tipus», «estil» o «imitació» que portin el consumidor a pensar que es tracta de l’original.

Aquesta protecció es pacta entre les dues parts, però pot facilitar a la pràctica que un productor europeu amb nom protegit reclami a la Xina davant d’usos enganyosos, recolzant-se en un marc reconegut en lloc de tenir de litigar cas per cas sobre marques. Que l’acord funcioni dependrà de com l’apliquin les autoritats xineses i de la vigilància que facin els mateixos productors.

Més enllà del vi

L’efecte no es limita als productes amb denominació. Qualsevol empresa que exporti o pensi exportar a la Xina s’enfronta a un problema de fons: la propietat intel·lectual es protegeix país per país i, a la Xina, sol prevaler qui registra primer. Una denominació d’origen no substitueix el registre de la marca pròpia ni la vigilància de falsificacions, i totes dues coses requereixen planificació. A la Xina, a més, convé registrar la marca també en caràcters xinesos, perquè el consumidor sol reconèixer-la pel seu nom local.

Per això, qui ven productes amb identitat geogràfica o amb marques de valor hauria d’estudiar la seva estratègia de protecció abans d’entrar o d’ampliar la seva presència, i no després que apareguin imitacions. El cost de registrar a temps sol ser molt menor que el de recuperar un nom ocupat per un altre, i la diferència es nota especialment en sectors amb marques reconegudes.

Què convé revisar

Els productors amb denominació haurien de comprovar si el seu nom figura a la llista de l’acord i, si no hi figura, si es podria incorporar en l’ampliació prevista. Les associacions i consells reguladors solen ser la via adequada per a aquestes gestions, que requereixen un suport col·lectiu i no només el d’una empresa individual. En aquest cas, l’expedient sol preparar-se amb l’autoritat nacional competent, que l’eleva a les institucions europees.

Les empreses sense denominació poden revisar l’estat de les seves marques a la Xina, qui les distribueix i amb quins contractes, i si els seus proveïdors coneixen les regles d’etiquetatge. Es tracta d’informació general; per a una estratègia de propietat intel·lectual concreta convé adreçar-se a un especialista, en lloc de dependre de solucions genèriques. Com més aviat s’ordeni la protecció, menys risc hi ha de sorpreses.

Un nom val el que valgui la protecció que el respalda.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.