CaixaBank i Bankia anuncien la seva fusió

El 17 i 18 de setembre del 2020 els consells d’administració de CaixaBank i Bankia van aprovar la seva fusió. L’operació donaria lloc a l’entitat financera més gran per actius a Espanya, amb seu a València. Era una de les operacions més rellevants del sector bancari espanyol en anys, i la notícia va tenir un ressò immediat entre clients, empleats i competidors. També per als inversors, que haurien de valorar l’efecte sobre el sector en conjunt.

Encara que es tractava d’una decisió entre dues entitats, els seus efectes s’estenien al conjunt del mercat. Per a qui té comptes, préstecs, hipoteques o inversions en alguna d’elles, la fusió plantejava la pregunta de què canviaria a la pràctica: les condicions, les comissions, el servei, la xarxa d’oficines. I per a qui treballa amb altres entitats, plantejava una pregunta similar sobre el nou equilibri del mercat. Són preguntes legítimes que es responen millor amb informació que amb rumors.

Una fusió de gran mida

Una fusió bancària suma dues entitats en una de sola. Amb els consells de totes dues ja d’acord, el resultat seria una entitat de mida molt superior a la de qualsevol de les dues per separat. Una operació així ha de superar a més els tràmits societaris i de supervisió abans de completar-se.

Aquests tràmits inclouen l’aprovació dels accionistes, l’autorització de les autoritats de supervisió i de competència i la integració de sistemes, productes i equips. És un procés que sol portar mesos, i durant el qual les dues entitats continuen operant de manera separada. Per al client, això vol dir que els canvis no són immediats, però convé estar atent a les comunicacions i als terminis que s’anunciïn. Mentrestant, no hi ha motiu per prendre decisions precipitades sobre comptes o productes.

Menys entitats, menys oficines

La concentració del sector anticipava menys oficines i menys competència. Quan dos bancs s’uneixen, solen solapar-se les seves xarxes i reduir-se el nombre de sucursals, i els clients poden veure canvis en condicions, comissions o serveis. Menys competidors també redueix el poder de negociació de qui necessita finançament. Aquesta menor competència no es tradueix de manera automàtica en pitjors condicions, però redueix les alternatives disponibles.

Per a un client, això pot significar que la seva oficina de sempre tanqui, que el seu gestor canviï o que determinats productes es reorganitzin. Per a una empresa, pot suposar que l’estructura de les línies de crèdit es revisi o que la relació amb el banc passi a gestionar-se amb altres persones. No són necessàriament canvis negatius, però sí motius per revisar el que es té contractat i comprovar que continua sent adequat. Si l’oficina o el gestor canvien, convé demanar per escrit qualsevol condició pactada de paraula.

No dependre d’una sola relació

Per a empreses i famílies amb tots els comptes en una o dues entitats, era bon moment per revisar condicions i no dependre d’una sola relació. Mantenir relació amb més d’un banc, conèixer les condicions de cada producte i comparar periòdicament facilita negociar i redueix el risc de quedar-se sense alternativa. Això és especialment rellevant per a empreses amb necessitats de finançament recurrents.

Una relació bancària diversificada no exigeix traslladar-ho tot ni obrir comptes innecessaris: n’hi ha prou amb tenir identificades diverses vies de finançament, conèixer els costos de cada servei i disposar de contactes en més d’una entitat. Revisar almenys un cop l’any les comissions, els tipus dels préstecs i les garanties ofertes ajuda a detectar millores i evita que la inèrcia faci pagar més del necessari. Per a les empreses, una segona relació bancària pot ser també una assegurança davant canvis inesperats en la política de riscos d’una entitat.

Una relació bancària diversificada dona marge per negociar.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.