- En una reunió d’urgència, la Reserva Federal va abaixar els tipus d’interès fins a un rang del 0 % al 0,25 %.
- Va anunciar compres de bons per almenys 700.000 milions de dòlars i, juntament amb altres bancs centrals, va abaratir l’accés a dòlars.
- El missatge és de màxima cautela: els bancs centrals actuen per mantenir el crèdit, però no poden frenar per si sols una crisi sanitària.
El diumenge 15 de març del 2020, dos dies abans de la reunió que tenia prevista, la Reserva Federal dels Estats Units va retallar els tipus d’interès en un punt percentual, fins a un rang del 0 % al 0,25 %. Era la seva segona retallada d’urgència en dues setmanes i tornava els tipus al mínim en què es van mantenir entre el 2008 i el 2015. El banc central va anunciar també que compraria almenys 500.000 milions de dòlars en deute públic i 200.000 milions en bons hipotecaris.
Aquell mateix dia, la Fed, el Banc Central Europeu, el Banc d’Anglaterra, el Banc del Japó, el Banc del Canadà i el Banc Nacional de Suïssa van anunciar una acció coordinada per abaratir la liquiditat en dòlars a través dels seus acords d’intercanvi de divises. Malgrat tot, el dilluns les borses van continuar caient amb força, i el Dow Jones va tancar amb un descens de gairebé el 13 %.
Què fa un banc central
Els tipus d’interès són el preu dels diners. Quan baixen, el crèdit s’abarateix i es facilita que empreses i famílies es financin. Però quan ja són a prop de zero, el banc central disposa d’una altra eina: comprar bons per injectar liquiditat i mantenir baixos els tipus a més llarg termini. És el que es coneix com a expansió quantitativa, i busca que el sistema financer no es bloquegi.
Les línies d’intercanvi de divises responen a un altre problema. Bona part dels deutes i dels pagaments internacionals es denominen en dòlars. En moments de tensió, tothom vol dòlars alhora i la seva escassetat pot dificultar el comerç i el finançament d’empreses fora dels Estats Units. Facilitar l’accés a aquesta divisa ajuda que els bancs continuïn prestant i els pagaments flueixin.
Què no pot resoldre
Un banc central pot garantir liquiditat, però no pot reobrir un restaurant tancat ni reprendre una cadena de subministrament. La crisi tenia l’origen en una emergència sanitària, i el fre de l’activitat no es corregeix amb tipus més baixos. Per això la retallada va ser un senyal de gravetat, més que d’optimisme, i per això els governs l’haurien de complementar amb mesures fiscals i de suport directe.
Per a qui té estalvis, tipus pròxims a zero signifiquen que la remuneració dels dipòsits i del deute segur continuarà sent baixa durant un temps. Per a qui deu, suposa crèdits potencialment més barats, tot i que els bancs poden ser més cautelosos en prestar en un entorn d’incertesa. La relació entre la baixada de tipus i les condicions reals de finançament no és automàtica.
Què convé revisar
En una situació així, la prioritat de l’empresa és la liquiditat: quines entrades i sortides de caixa s’esperen en les properes setmanes, quines línies de crèdit hi ha disponibles i quines es poden activar abans que calguin. Convé parlar amb l’entitat financera amb temps i tenir clares les condicions de cada línia.
Els inversors solen sentir que no han de prendre decisions en calent. No és un lema buit: els moviments bruscos d’aquests dies barregen por i manca de liquiditat, i no sempre reflecteixen el valor dels actius a llarg termini. Si li preocupa la seva cartera, revisi amb el seu assessor que s’ajusta al seu horitzó i a la seva tolerància al risc, i eviti decisions basades únicament en la volatilitat diària.
Els bancs centrals poden donar liquiditat, però la confiança es recupera quan se’n controla la causa de la crisi.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
