- El 9 de març el petroli es va desplomar després del trencament entre l’Aràbia Saudita i Rússia; el 12 de març l’Ibex 35 va viure la seva major caiguda diària.
- Van arribar dos cops alhora: una guerra de preus del cru i la por creixent al coronavirus.
- El BCE va anunciar més compres de deute sense abaixar tipus; el que protegeix cadascú és un pla definit per endavant.
El 9 de març del 2020 el preu del petroli es va desplomar després del trencament entre l’Aràbia Saudita i Rússia, i tres dies després, el 12 de març, l’Ibex 35 va viure la caiguda diària més gran de la seva història. El Banc Central Europeu, per la seva banda, va anunciar més compres de deute sense abaixar els tipus d’interès. Van ser dies d’una intensitat poc habitual als mercats.
Per a empresaris i famílies, jornades així són difícils d’ignorar: els titulars són alarmants, els saldos de les inversions canvien d’un dia per l’altre i la temptació d’actuar ràpid és gran. Entendre què hi havia darrere de la caiguda, i què va fer el BCE, ajudava a posar les coses en perspectiva i a distingir l’urgent de l’important. I recordava que, als mercats, els moviments més intensos solen venir acompanyats de més soroll que informació.
Dos cops alhora
Els mercats van rebre en pocs dies dues notícies de naturalesa diferent: una guerra de preus entre grans productors de cru i la por creixent al coronavirus. El petroli és una matèria primera que afecta tots els sectors, i el seu enfonsament, juntament amb els dubtes sanitaris, va encomanar les borses de tot el món. Per a les empreses, l’abaratiment del cru pot alleujar certs costos, però rarament compensa un clima general d’incertesa.
Quan el preu d’una matèria primera tan estesa cau amb aquesta força, l’efecte no es limita a les petrolieres: es transmet als transports, a la indústria, a les economies que depenen de les exportacions de cru i als mercats de deute. Que les dues notícies coincidissin en el temps va multiplicar la sensació d’incertesa.
La resposta del BCE
El Banc Central Europeu va anunciar més compres de deute sense abaixar tipus. Comprar deute públic i privat és una manera d’injectar liquiditat i de contenir la pujada del cost de finançament dels Estats i les empreses. Els tipus, per la seva banda, ja eren a nivells molt baixos, cosa que limitava el marge d’actuació. Per això les compres de deute es van convertir en una eina central.
Això explica per què la resposta es va centrar en les compres de deute i no en una baixada de tipus: quan el preu dels diners ja és a prop del seu mínim, el banc central disposa de menys eines tradicionals i recorre a unes altres. Per a les empreses, el rellevant era que el crèdit continués fluint en condicions raonables, i per a les famílies, que les quotes dels seus préstecs no s’encarissin de sobte.
Posar a prova el pla
Dies així posen a prova qualsevol pla. Qui té definit per endavant què farà si el mercat cau, quina part del seu patrimoni pot esperar i quina necessita liquiditat, és en millor posició que qui ho decideix amb les pantalles en vermell. Revisar els objectius amb l’assessor evita decisions forçades per la por. Un pla ben pensat no evita les caigudes, però redueix el nombre de decisions que s’han de prendre sota pressió.
Una manera pràctica de fer-ho és separar el patrimoni segons el termini en què es necessitarà: el que servirà per a despeses properes, el que té un horitzó mitjà i el que està pensat a molt llarg termini. Cada part admet un grau diferent d’oscil·lació. I és útil comprovar que no hi ha concentracions excessives en un sol sector, país o actiu, perquè la diversificació redueix la dependència d’un únic resultat.
La diversificació i saber per endavant què es farà si el mercat cau són el que permet actuar amb calma quan tots els altres tenen pressa.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
