- El 10 de maig els Estats Units van pujar del 10 % al 25 % els aranzels sobre 200.000 milions de dòlars d’importacions xineses.
- La mesura va arribar després de trencar-se les negociacions i encaria de manera notable un volum molt ampli de mercaderies.
- Convé saber quina part de la cadena de valor pròpia passa per la Xina o els EUA i diversificar amb temps.
El 10 de maig de 2019 els Estats Units van pujar del 10 % al 25 % els aranzels sobre 200.000 milions de dòlars d’importacions xineses, després de trencar-se les negociacions entre tots dos països. Era un pas més en la guerra comercial que enfrontava les dues majors economies del món, i endurïa de manera notable les condicions per a un volum molt ampli de productes. Per al comerç mundial, l’anunci va ser un senyal que la disputa continuaria amb mesures addicionals, i no que s’acostés una solució ràpida.
La decisió arribava després de mesos en què els mercats havien esperat un acord que reduís les tensions. Quan es van trencar les converses, l’escenari va canviar: el que semblava una disputa negociable passava a ser un conflicte amb conseqüències concretes per als preus, les cadenes de subministrament i les decisions d’inversió d’empreses d’arreu del món, incloses les europees. Les empreses que importen o exporten, encara que no comerciïn directament amb aquests països, solen veure reflectits aquests moviments en els costos de transport, en les matèries primeres i en els terminis.
Què és un aranzel
Un aranzel és un impost que es paga en importar un producte. Qui el suporta és, en primera instància, l’importador, que sovint el trasllada als seus clients en forma de preus més alts. Passar del 10 % al 25 % encaria de manera notable un volum molt ampli de mercaderies i modificava el càlcul de costos dels qui en depenien.
Els aranzels tenen un doble efecte: protegeixen en teoria els productors locals davant de la competència exterior, però encareixen els productes i els components que les empreses del propi país necessiten. A més, solen provocar respostes de l’altra part, de manera que el conflicte tendeix a escalar. Per això les guerres comercials poques vegades tenen un sol perdedor ni un sol guanyador. La conseqüència pràctica és que els preus finals poden pujar, que els marges s’estrenyen o que totes dues coses passen alhora, segons la capacitat de cada empresa per absorbir l’augment.
Un efecte en cadena
Les guerres comercials no només afecten els dos països enfrontats. Alteren les rutes de subministrament, els preus de matèries primeres i components i les decisions de on produir. Una empresa que fabricava en un país per vendre en un altre pot replantejar-se la seva ubicació, i aquest moviment repercuteix en proveïdors, transportistes i clients de tercers països.
Les empreses europees, incloses les catalanes, poden veure’s afectades de manera indirecta, com a proveïdores d’empreses exposades o com a competidores en tercers mercats. Un fabricant que ven components a un altre que exporta als Estats Units o a la Xina pot notar la caiguda de comandes sense haver tingut mai una relació directa amb aquests mercats. L’exposició no sempre es veu a primera vista. Per això convé preguntar als proveïdors clau per la seva pròpia exposició, i no només revisar la de l’empresa.
On mirar
La pregunta útil és quina part de la cadena de valor pròpia passa per la Xina o pels Estats Units, i com reaccionaria el negoci si els costos d’aquestes rutes canviessin. Convé mapar proveïdors, clients i subcontractistes, i estimar quin pes tenen aquestes rutes en els costos i en les vendes, així com quines alternatives hi ha en cas de necessitat.
Diversificar proveïdors i mercats porta temps, i començar amb antelació permet fer-ho sense pressió. També convé revisar les clàusules de preus dels contractes, per saber qui assumeix un possible encariment, i mantenir una tresoreria amb marge. L’assessor pot ajudar a avaluar l’exposició i a ordenar les mesures per ordre de prioritat. En paral·lel, és raonable seguir les notícies sobre les negociacions, perquè un acord posterior podria revertir part d’aquestes mesures, i convé no prendre decisions irreversibles sobre una base transitòria.
El comerç internacional no és un fet donat, sinó una variable que convé vigilar.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
