Els EUA ajornen els aranzels a l’automòbil

El 17 de maig del 2019, el president dels Estats Units va signar una proclamació per la qual ajorna 180 dies la decisió sobre aranzels als automòbils i a les peces d’automoció importats, que havia investigat el Departament de Comerç a l’empara de la secció 232, la de seguretat nacional. El termini legal per decidir vencia el 18 de maig. Els aranzels addicionals sobre la taula podien arribar fins al 25 %.

La proclamació reconeix que el volum actual d’importacions suposa una amenaça per a la seguretat nacional, però encarrega al representant comercial que negociï amb la Unió Europea i amb el Japó acords que abordin aquest risc. El Canadà, Mèxic i Corea del Sud no es veurien afectats, perquè ja han arribat a acords amb l’administració nord-americana.

Per què importa a Europa

L’automoció és un dels grans sectors industrials europeus, amb una cadena que va dels fabricants de vehicles a milers d’empreses de components, i bona part de la seva producció s’exporta. Un aranzel del 25 % sobre els cotxes importats hauria suposat un cop notable per a diversos fabricants, sobretot alemanys, i per als proveïdors que els abasteixen en altres països.

Espanya és un dels grans productors europeus d’automòbils i té a Catalunya, amb Martorell o la indústria auxiliar de l’entorn, una peça important d’aquest ecosistema. Les vendes directes als Estats Units pesen menys que en altres països, però l’exposició indirecta, a través dels components que s’envien a fàbriques que després exporten, existeix i convé valorar-la.

Què es negocia ara

Durant els 180 dies, l’administració nord-americana buscarà acords amb la UE i amb el Japó, i parlarà de quotes, de límits a les exportacions o de compromisos d’inversió. Per a la Unió Europea, el repte és que qualsevol negociació comercial amb Washington, un procés que depèn d’un mandat dels estats membres, es produeixi de manera que no afecti altres sectors com l’agrícola.

Un termini de sis mesos aporta cert marge, però també incertesa: no hi ha data concreta per a una resolució i qualsevol decisió final dependrà de com evolucioni la negociació i del clima polític. Les empreses farien bé de no confondre la pròrroga amb una renúncia als aranzels, que continua sent una opció de l’administració.

Què convé revisar

Les empreses del sector, i les que els subministren, poden començar per mapar la seva exposició: quina part de la facturació va als Estats Units, directa o indirectament, a través de quins clients i amb quines partides aranzelàries. Amb aquesta informació es pot estimar l’efecte de diferents escenaris, i valorar mesures com ajustos als contractes de subministrament o la diversificació de mercats.

En els contractes amb clients i proveïdors, convé revisar qui suporta els aranzels, què diuen les clàusules de revisió de preus i les condicions de lliurament, i si hi ha alguna clàusula de força major o de canvi de circumstàncies aplicable. És informació general: cada empresa té una exposició diferent, i la decisió final s’ha d’analitzar amb l’assessor. Mentre dura la negociació, resulta prudent mantenir el diàleg amb els clients de la cadena, compartir escenaris i acordar com es repartirien els costos si l’aranzel finalment s’apliqués, perquè en un sector tan integrat les decisions d’un baula afecten tots els altres. Finalment, qui depengui de les exportacions als Estats Units pot estudiar si li convé diversificar mercats o produir part de l’oferta més a prop del client, decisions que requereixen temps i que és millor avaluar amb calma mentre la incertesa dura.

Un ajornament dona temps, però només serveix a qui l’utilitza per preparar-se.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.