Nova llei de secrets empresarials

El BOE del 21 de febrer del 2019 publica la Llei 1/2019, de 20 de febrer, de Secrets Empresarials, que entrarà en vigor vint dies després, el 13 de març. La norma transposa a l’ordenament espanyol la Directiva (UE) 2016/943 sobre la protecció dels secrets comercials enfront de la seva obtenció, utilització i revelació il·lícites, i arriba amb retard respecte al termini fixat per Brussel·les.

Fins ara, la protecció de la informació reservada d’una empresa es repartia entre la Llei de competència deslleial, el Codi penal, la Llei de patents i els contractes de cada companyia. La nova llei reuneix en un sol text el concepte de secret empresarial, les conductes il·lícites i les accions civils per defensar-lo, i afegeix regles processals perquè la informació confidencial no es reveli durant un judici.

Què es considera secret

La llei protegeix qualsevol informació o coneixement, de naturalesa tecnològica, científica, industrial, comercial, organitzativa o financera, que compleixi tres condicions: ser secreta, en el sentit de no ser coneguda ni fàcilment accessible per als qui es mouen en aquest àmbit; tenir valor empresarial, real o potencial, precisament per ser secreta; i haver estat objecte de mesures raonables per part del titular per mantenir-la en secret.

Aquesta tercera condició és la que més pot decidir un plet. No n’hi ha prou que alguna cosa sigui valuosa: l’empresa ha de poder demostrar que va fer el raonable per protegir-la. Un client, una fórmula, un preu de cost o un mètode de treball poden ser secret empresarial, però qui mai no els va tractar com a reservats difícilment podrà reclamar quan un tercer els faci servir.

Què es pot reclamar

Enfront de l’obtenció, ús o revelació il·lícita d’un secret, el titular pot exercir accions civils perquè cessi la conducta, perquè es prohibeixi la fabricació o comercialització de productes que es beneficiïn del secret, perquè es retirin o destrueixin els materials afectats i per obtenir una indemnització pels danys i perjudicis soferts.

Hi ha límits que convé conèixer. El descobriment o la creació independent i l’enginyeria inversa d’un producte adquirit lícitament no són, en principi, conductes il·lícites, i tampoc ho és l’ús de l’experiència i les capacitats que un treballador adquireix de manera honesta en la seva carrera. Això obliga a ser precisos en redactar els pactes amb empleats i proveïdors.

Què convé revisar

El primer pas és identificar quina informació és realment crítica i qui hi té accés. Després, comprovar que hi ha clàusules de confidencialitat als contractes de treball, de col·laboració i de serveis, i que els accessos informàtics i físics estan limitats a qui els necessita. Quan algú marxa, convé recordar-li per escrit les obligacions i retirar-li els accessos.

En operacions de venda, finançament o entrada de socis, l’intercanvi d’informació se sol fer sota acords de confidencialitat, i una bona pràctica és donar només el necessari en cada fase. Un assessor jurídic pot ajudar a ordenar aquest inventari de manera proporcionada, i a revisar els contractes abans que la norma sigui aplicable. A més, quan es negocien operacions amb tercers, convé limitar l’accés per fases i deixar constància de quina informació es lliura i a qui, perquè aquest rastre serà la millor prova de les mesures raonables que exigeix la llei si algun dia cal defensar el secret. Finalment, la formació del personal és una mesura barata i eficaç: un equip que sap quina informació és reservada, com es comparteix i què fer davant d’un dubte redueix de manera notable les filtracions involuntàries, que són l’origen més freqüent dels problemes.

A la pràctica, un secret empresarial només val tant com la capacitat de l’empresa de demostrar que el va tractar com a tal.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.