- L’avantprojecte fixa metes per al 2030 i el 2050: menys emissions, més renovables i més eficiència energètica.
- Afecta energia, transport, edificis, contractació pública i sector financer, i no només les companyies elèctriques.
- És un esborrany en tramitació: passarà per informació pública i pel Consell d’Estat abans de tornar al Govern.
El divendres 22 de febrer, el Consell de Ministres va prendre nota de l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que serà el marc per descarbonitzar l’economia espanyola fins al 2050, en línia amb el compromís de l’Acord de París. El Consell va rebre també informes sobre l’esborrany del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima i sobre l’Estratègia de Transició Justa.
El text encara no és llei: abans de tornar al Consell de Ministres se sotmetrà a informació pública i rebrà informes dels ministeris i del Consell d’Estat, i després haurà de superar la tramitació parlamentària. Tot i així, marca amb força precisió cap a on vol anar la regulació, i això ja interessa les empreses amb inversions, contractes o actius a llarg termini.
Metes i energia
Per al 2030, l’avantprojecte planteja reduir almenys un 20 % les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte al 1990, generar el 70 % de l’electricitat amb renovables, que almenys el 35 % del consum final d’energia sigui renovable i millorar l’eficiència energètica en un 35 % com a mínim. Per al 2050, la reducció d’emissions seria d’almenys el 90 % i el sistema elèctric hauria de ser 100 % renovable.
Preveu també subhastes de renovables d’almenys 3.000 megawatts l’any i no permetria noves autoritzacions d’exploració ni concessions d’explotació d’hidrocarburs, ni la fracturació hidràulica. Les pròrrogues vigents no podrien estendre’s més enllà del 31 de desembre del 2042, i qualsevol nou benefici fiscal a productes energètics d’origen fòssil s’hauria de justificar expressament.
Transport, edificis i compres públiques
En mobilitat, l’esborrany busca un parc de turismes i furgonetes sense emissions directes de CO2 el 2050, amb turismes nous d’emissions zero no més tard del 2040, i demana als municipis de més de 50.000 habitants crear zones de baixes emissions abans del 2023. Les grans instal·lacions de subministrament de combustible, les que venguin a l’any cinc milions de litres o més, haurien d’oferir almenys un punt de recàrrega elèctrica de 22 kW o més.
L’Administració General de l’Estat haurà d’incorporar criteris d’empremta de carboni als seus contractes i només podrà arrendar edificis de consum d’energia gairebé nul, de manera que els arrendaments vigents que no ho compleixin no es podran prorrogar més enllà del 2030. Almenys el 20 % dels Pressupostos Generals de l’Estat haurien de tenir un impacte positiu en la transició cap a una economia baixa en carboni.
Què ha de vigilar una empresa
L’avantprojecte conté una obligació que mereix atenció: les empreses cotitzades, les entitats de crèdit, les asseguradores i les societats de gran mida hauran d’elaborar cada any un informe sobre l’impacte financer dels riscos que el canvi climàtic suposa per a la seva activitat. El Banc d’Espanya, la CNMV i la Direcció General d’Assegurances elaborarien a més un informe bienal sobre riscos per al sistema financer.
Per a una pime, l’efecte serà sobretot indirecte: a través dels clients grans, dels costos d’energia i transport, de les exigències en licitacions públiques o de les condicions de finançament. Convé seguir el text durant la tramitació, avaluar amb temps quines inversions en eficiència o en energia pròpia tenen sentit i revisar els contractes a llarg termini que depenguin de l’energia. Mentre el text avança, pot ser útil mesurar l’empremta de carboni i el consum energètic propis, encara que sigui de manera senzilla, perquè aquesta informació serà cada cop més habitual en les relacions amb clients grans, entitats financeres i administracions.
Una llei encara sense aprovar ja serveix de brúixola per planificar inversions a llarg termini.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.


