- El regulador alemany fa servir el dret de la competència per limitar com una gran plataforma combina dades dels seus usuaris.
- Facebook podrà continuar recollint dades, però associar-les a cada compte exigirà un consentiment voluntari.
- Les empreses que fan servir píxels i eines de xarxes socials a les webs haurien de revisar com n’obtenen el consentiment.
El 7 de febrer del 2019, l’Oficina Federal de Càrtels d’Alemanya (Bundeskartellamt) va comunicar la decisió d’imposar a Facebook restriccions de gran abast sobre el tractament de dades dels usuaris. La plataforma podrà continuar recopilant dades en serveis com WhatsApp o Instagram, però només podrà assignar-les als comptes de Facebook si l’usuari en dona el consentiment voluntari.
La mesura arriba també a les dades recollides en webs i aplicacions de tercers mitjançant les eines empresarials de la companyia. Segons l’autoritat, les condicions d’ús que permetien aquesta recopilació no són justificables ni d’acord amb els principis de protecció de dades ni d’acord amb els criteris del dret de la competència. Facebook disposa de dotze mesos per deixar d’aplicar la pràctica objectada.
Competència i protecció de dades
El que crida l’atenció de la decisió és la via triada. L’autoritat no sanciona una infracció del reglament de protecció de dades, sinó un abús de posició dominant: considera que Facebook domina el mercat alemany de les xarxes socials i que utilitza aquesta posició per imposar unes condicions que els usuaris no poden rebutjar si volen continuar fent servir el servei.
És una lectura nova, que situa les dades personals com un actiu de poder de mercat. No és una resolució definitiva, ja que es pot recórrer davant els tribunals, i el seu recorregut dependrà del que diguin els jutges. Però el missatge per a les grans plataformes és clar: com demanen consentiment i per a què combinen dades importa també als reguladors de la competència.
El que toca a les empreses
La decisió no afecta només Facebook. Moltes empreses incorporen a les webs botons socials, píxels de seguiment o eines d’anàlisi de plataformes, que envien dades dels visitants a tercers. L’autoritat recorda que aquestes eines ja exigeixen consentiment per recollir les dades, i un lloc web que les instal·la sense demanar-lo pot tenir un problema de compliment.
A Espanya, la normativa sobre galetes i eines de seguiment és a la Llei de serveis de la societat de la informació, que exigeix informar i obtenir el consentiment de l’usuari tret de les estrictament necessàries, i es complementa amb el reglament europeu de protecció de dades. El marc, per tant, ja obliga; allò que canvia és l’atenció dels reguladors.
Què convé revisar
Un repàs raonable comença per inventariar quines eines de tercers hi ha instal·lades a la web i a les aplicacions de l’empresa, quines dades envien i si l’avís de galetes recull un consentiment previ, informat i que es pugui retirar. Moltes vegades les eines s’instal·len per màrqueting i ningú a l’empresa no sap amb exactitud què recullen.
També convé revisar els contractes amb les plataformes publicitàries i qui és responsable de què en cada tractament. No es tracta de deixar d’usar aquestes eines, sinó d’usar-les amb un fonament jurídic clar. Un assessor en protecció de dades pot ajudar a documentar-ho de manera proporcionada a la mida de l’empresa. En paral·lel, convé que l’empresa dugui un registre dels proveïdors tecnològics que reben dades dels seus clients i visitants, amb la finalitat i la base legal, perquè és la informació que es demana primer quan un usuari o una autoritat fan una consulta. Les empreses petites poden recolzar-se en eines de gestió del consentiment que ja incorporen els textos i els registres necessaris, sempre que es configurin bé i es comprovin periòdicament, perquè una configuració per defecte no sempre s’ajusta al que l’empresa realment fa.
Les dades dels clients són un actiu, i usar-les sense una base clara acaba sent un risc.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
