- Europa tindrà un marc comú perquè els estats i la Comissió s’informin sobre inversions de fora de la Unió.
- La decisió final continua sent de cada país: la Comissió pot opinar, però no autoritzar ni prohibir.
- Qui compri o vengui empreses amb inversors estrangers ha de tenir en compte un control més coordinat.
El 14 de febrer del 2019, el Ple del Parlament Europeu va aprovar per àmplia majoria el reglament que estableix un marc per al control de les inversions estrangeres directes a la Unió Europea. El text recull l’acord polític assolit el novembre del 2018 amb el Consell, que s’espera que l’aprovi formalment al març. Serà aplicable divuit mesos després de la publicació al Diari Oficial.
Fins ara no hi havia cap norma europea que permetés examinar de manera coordinada les inversions de fora de la Unió per motius de seguretat. Només una part dels estats membres tenia el seu propi mecanisme de control, amb regles molt diferents entre si, i cap canal formal per compartir informació. El reglament no crea un nou control europeu, sinó una manera de coordinar els nacionals.
Com funcionarà
El sistema es basa en la cooperació. Els estats hauran d’informar els altres i la Comissió de les inversions estrangeres que estiguin examinant, i aquests podran formular observacions. La Comissió podrà emetre un dictamen, per exemple quan una inversió pugui afectar projectes o programes d’interès per a la Unió, i l’estat afectat l’haurà de tenir en compte, tot i que no està obligat a seguir-lo.
La decisió d’autoritzar, condicionar o prohibir una inversió continua corresponent en exclusiva a l’estat on se situa l’empresa objectiu; la proposta original de donar a la Comissió l’última paraula es va descartar en la negociació. Els estats que no tinguin un mecanisme propi el podran crear, i els que en tenen n’hauran d’adaptar el funcionament a uns requisits mínims de transparència i no discriminació.
Què es té en compte
El reglament enumera factors que es poden considerar en avaluar una inversió: l’efecte sobre infraestructures crítiques com l’energia, el transport, l’aigua, la sanitat, les comunicacions o els mitjans; sobre tecnologies clau com la intel·ligència artificial, els semiconductors, la ciberseguretat o la defensa; sobre el subministrament de matèries primeres; sobre l’accés a informació sensible, incloses dades personals; i sobre la llibertat dels mitjans.
També es podrà tenir en compte si l’inversor està controlat pel govern d’un tercer país, mitjançant propietat, finançament o altres vies. Aquest factor vol respondre a la preocupació per les compres d’actius estratègics europeus per part d’empreses amb suport estatal, un debat cada cop més present en les relacions comercials amb les grans economies asiàtiques i amb els Estats Units.
Què convé revisar
Per a una empresa que busqui capital o un comprador fora de la Unió, l’efecte pràctic serà previsible: més tràmits i més informació compartida entre països. En operacions en sectors sensibles convé analitzar aviat si cal demanar autorització en algun estat, i preveure al calendari i a les condicions del contracte el temps que pugui portar.
Per a un inversor familiar o un grup amb socis de fora de la Unió que participi en una adquisició, també és útil conèixer el marc: què s’informa, a qui i amb quines conseqüències. No canvia el dret d’invertir a Europa, però sí la manera com algunes operacions seran revisades, amb més coordinació i menys improvisació. Qui prevegi una operació en un sector sensible pot, a més, preparar amb antelació la informació que una autoritat sol demanar, com l’estructura de propietat, l’origen dels fons i els plans sobre el negoci, per guanyar temps si l’examen arriba a obrir-se.
Europa no tanca la porta a la inversió estrangera, però comença a vigilar millor qui hi entra.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
