Uber i Cabify deixen Barcelona

Després d’una vaga de taxistes, la Generalitat va aprovar a finals de gener de 2019 un decret que obligava a contractar els vehicles de lloguer amb conductor (VTC) amb almenys 15 minuts d’antelació. El 31 de gener, Uber i Cabify van suspendre el seu servei a Barcelona, en una decisió que va afectar de cop usuaris, conductors i empreses. La suspensió va afectar els qui feien servir aquests serveis a diari i els qui hi treballaven, i va posar de manifest fins a quin punt aquesta forma de mobilitat s’havia integrat a la vida de la ciutat.

El conflicte enfrontava dos models de transport urbà i va posar a prova fins a quin punt un servei digital pot dependre de les normes que el regulen. Per a la ciutat, a més, l’episodi arribava en un moment de gran activitat econòmica i de visitants, i va mostrar que una norma aparentment tècnica pot tenir efectes immediats sobre la mobilitat quotidiana. Darrere la disputa hi havia interessos legítims de totes dues parts, i per això és útil mirar l’episodi sense prendre partit: el que interessa aquí és com la regulació condiciona els models de negoci.

Què canviava el decret

Els VTC són vehicles de lloguer amb conductor que es contracten, a la pràctica, mitjançant aplicacions. Exigir una antelació mínima per contractar-los els allunyava del servei immediat que ofereix el taxi i modificava de soca-rel el model de negoci de les plataformes, que es basa en la disponibilitat a l’instant: l’usuari demana un cotxe i arriba en pocs minuts.

Una antelació mínima converteix aquest servei en un altre de diferent, més semblant a una reserva que a una trucada. Les plataformes van considerar que, amb aquesta condició, no podien continuar operant com fins aleshores, i d’aquí la suspensió. La diferència entre un transport «a demanda» i un «reservat» és, en el fons, jurídica i comercial, i explica la intensitat de la disputa. Quan un servei es defineix per la seva rapidesa, qualsevol exigència d’espera canvia el que el client està comprant.

Regulació i negoci

L’episodi és un exemple de com un canvi normatiu pot alterar de la nit al dia la viabilitat d’un servei. Afecta les plataformes, però també els seus conductors, els titulars de les llicències, els usuaris i les empreses que utilitzaven aquests serveis per desplaçar els seus empleats o clients. Un conductor que depèn d’una plataforma per generar ingressos, o un titular de llicència que hi ha invertit, veu alterada la seva situació sense haver pres cap decisió pròpia.

Per a una empresa que havia incorporat aquestes aplicacions al seu dia a dia, la suspensió va suposar reorganitzar desplaçaments, buscar alternatives i, en alguns casos, revisar les seves polítiques de viatge o els acords amb plataformes. És un bon exemple de dependència d’un proveïdor que pot desaparèixer sense que l’empresa mateixa hagi fet res.

Què mirar en un sector regulat

Qui opera en un sector subjecte a llicències o autoritzacions hauria de seguir de prop el marc normatiu i tenir previstes alternatives si les regles canvien. Convé saber quines normes s’estan debatent, qui les impulsa i com podrien afectar el model de negoci, els preus o les inversions ja fetes. En sectors amb llicències, les inversions es calculen amb un marc normatiu concret, i un canvi de regles pot modificar de cop el valor d’un negoci.

El mateix val per a qui depèn d’un d’aquests serveis per a la seva activitat diària: tenir un pla B redueix l’impacte d’una interrupció. Pot ser tan senzill com acordar un segon proveïdor, revisar els contractes o aclarir amb l’assessor què passa amb els compromisos assumits si un servei deixa d’estar disponible. En una empresa, convé també deixar constància de quins serveis externs són imprescindibles i quins són prescindibles, per saber on concentrar els esforços de previsió.

Un negoci regulat depèn tant del seu mercat com del seu marc legal.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.