El Suprem: els bancs paguen l’impost de les hipoteques

El 18 d’octubre del 2018, una sentència del Tribunal Suprem va establir que l’impost d’actes jurídics documentats de les hipoteques l’havia de pagar el banc i no el client. Les accions bancàries van caure. La notícia afectava moltes persones amb una hipoteca, passada o futura, i obria preguntes sobre qui paga què en una de les operacions financeres més importants d’una vida. Qualsevol canvi en els seus costos es nota a la butxaca de les famílies.

Una sentència d’aquest tipus té conseqüències econòmiques i jurídiques que van més enllà del cas concret. Quan el Suprem canvia o aclareix un criteri, bancs, clients, notaris i assessors han de revisar les seves pràctiques i expectatives. Per a qui té una hipoteca signada o està a punt de signar-ne una, és una ocasió per comprovar què ha pagat, què podria reclamar i què convé preguntar abans d’assumir nous compromisos. Aquesta revisió no costa res i pot evitar sorpreses posteriors.

Què és l’impost

L’impost d’actes jurídics documentats grava, entre altres coses, la formalització d’una hipoteca en escriptura notarial. Fins aleshores era habitual que el pagués el client que signava el préstec. La sentència deia que corresponia a l’entitat.

Les despeses d’una hipoteca inclouen diversos conceptes: notaria, registre, gestoria, taxació i impostos. Cadascun té una naturalesa diferent, i la discussió sobre qui els ha d’assumir ha estat recurrent. En aquest cas, la sentència se centrava en l’impost associat a l’escriptura, i el seu efecte podia ser significatiu perquè s’aplica sobre una base elevada. Entendre cada partida ajuda a saber de què es parla i a no confondre conceptes. Demanar al notari o a l’entitat el desglossament de cada despesa és una pràctica assenyada.

La reacció immediata

Les accions dels bancs van caure, perquè la mesura podia suposar un cost rellevant per al sector. Per als clients, en canvi, la notícia obria l’expectativa de no haver d’assumir aquest pagament en futures hipoteques i, potser, de poder reclamar-lo en les ja signades.

La reacció dels mercats reflecteix com es valoren les conseqüències econòmiques d’una decisió judicial. Els inversors calculen el possible cost per a les entitats i ajusten els preus de seguida, de vegades abans de conèixer tots els detalls. Per al client, però, la situació és diferent: una expectativa no és un dret confirmat, i els procediments per reclamar, si escaigués, tindrien les seves pròpies condicions i terminis que caldria conèixer. Per això importa no deixar passar el temps sense informar-se.

Passos prudents

Qui tingui una hipoteca o vagi a signar-ne una pot revisar el contracte i l’escriptura per veure quines despeses va assumir, i consultar amb un advocat quines opcions hi ha. En qualsevol cas, és prudent guardar tota la documentació i esperar que la situació jurídica s’aclareixi abans de prendre decisions. Actuar amb precipitació, en un sentit o l’altre, pot perjudicar més que beneficiar.

Entre els documents que convé localitzar hi ha l’escriptura de la hipoteca, les factures de la gestoria i de la notaria, i qualsevol justificant del pagament d’impostos. Amb ells a mà, un advocat pot valorar si hi ha base per reclamar i quins serien els passos. Cada cas té les seves particularitats, i el que serveix per a un pot no servir per a un altre. Convé també desconfiar de qui promet resultats segurs o pretén cobrar per avançat: en matèria jurídica, les garanties absolutes gairebé mai no existeixen. Una consulta inicial amb un professional de confiança sol aclarir més que molts titulars.

Amb una qüestió jurídica oberta, el prudent és documentar-se i no donar res per descomptat.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.