El Suprem rectifica i el Govern legisla

El 6 de novembre del 2018, el ple del Tribunal Suprem va rectificar i va tornar a atribuir al client l’impost d’actes jurídics documentats de les hipoteques. Dos dies després, el 8 de novembre, el Govern va aprovar un decret perquè d’ara endavant el paguessin els bancs. En poques setmanes, la mateixa qüestió havia rebut respostes oposades dels tribunals i una solució diferent del poder polític. Per al ciutadà, el resultat va ser una sensació d’incertesa sobre quina era realment la regla.

L’episodi va deixar desconcert entre qui tenia una hipoteca o n’anava a contractar una, i va posar de manifest una cosa important per a qualsevol decisió econòmica: el marc jurídic pot canviar, i de vegades ho fa molt de pressa. Per a empresaris i famílies, entendre què va passar i per què ajuda a manejar amb més serenitat una situació en què els titulars es contradiuen els uns als altres. Convé llegir amb detall què es va decidir, qui ho va decidir i a quins casos s’aplica.

Un gir inesperat

Després de la sentència d’octubre, el ple del Tribunal Suprem va canviar de criteri i va tornar a atribuir l’impost al client. El canvi va generar desconcert, perquè trencava l’expectativa creada pel criteri anterior. Qui havia planificat amb el primer criteri va haver de replantejar les seves expectatives.

Els tribunals poden rectificar, especialment quan una qüestió se sotmet a una instància superior o a la composició completa d’un òrgan. No és una anomalia, però sí una font d’incertesa per a qui havia pres decisions a partir del primer criteri. El principi de seguretat jurídica, que permet preveure les conseqüències dels actes propis, es ressent quan les regles canvien de manera tan ràpida i visible. L’estabilitat de les regles és part del valor de qualsevol contracte a llarg termini.

La resposta del Govern

Dos dies més tard, el Govern va respondre amb un decret que traslladava el pagament de l’impost a les entitats financeres. Aquesta norma resolia la qüestió per al futur mitjançant una decisió política i no judicial, cosa que aportava claredat a les hipoteques per signar.

Un decret és una norma amb rang de llei que el Govern pot aprovar en casos d’urgència i que després ha de ser convalidada pel Congrés. El seu efecte és immediat, però la seva permanència depèn d’aquesta convalidació. Per això convé seguir també què passa amb el decret en la tramitació parlamentària. Per a les hipoteques per contractar, la regla quedava clara; per a les ja signades, en canvi, la qüestió continuava depenent del criteri judicial. Per això la distinció entre passat i futur és essencial per interpretar el que va passar. Una cosa és el que diu la norma cap endavant i una altra el que passi amb el que ja s’ha signat.

Seguretat jurídica i prudència

Aquest episodi mostra que, quan el marc jurídic és incert, convé decidir amb assessorament i no per impuls. Per a una hipoteca ja signada, el sensat és conservar la documentació i consultar amb un advocat quines possibilitats hi ha. Per a una de nova, comprovar quines normes són aplicables en el moment de signar.

A la pràctica, abans de signar convé demanar per escrit el detall de les despeses i de qui les assumeix, comparar ofertes de diferents entitats i llegir amb calma les condicions, sense deixar-se pressionar per terminis artificials. Si hi ha dubtes, un advocat o un assessor independent els poden resoldre abans de la signatura, quan encara és possible canviar d’opinió i negociar sense cost afegit. I convé conservar còpia de tot el que s’ha signat i de les comunicacions amb l’entitat.

En un tema jurídic en moviment, la informació fiable val més que la rapidesa.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.