Acord entre l’Estat i la Generalitat sobre habitatge

El 2 de novembre del 2018 el Consell de Ministres va autoritzar sol·licitar al president del Govern la retirada dels recursos que havia plantejat el Govern anterior davant del Tribunal Constitucional contra les lleis 24/2015 i 4/2016 sobre emergència habitacional, aprovades pel Parlament de Catalunya. Els desistiments són fruit d’un acord interpretatiu entre el Govern i la Generalitat, tancat després de diverses setmanes de feina dels equips jurídics de les dues parts.

La Generalitat va acceptar la proposta del Govern que els desistiments fossin parcials, ja que persisteixen causes d’inconstitucionalitat en alguns articles sobre els quals el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat en sentències anteriors. Es tracta d’un pas de relleu, tant jurídic com polític, i afecta de manera directa propietaris, entitats financeres, inquilins i famílies en risc de perdre el seu habitatge.

Què es salva i què no

Amb la retirada de les impugnacions, i d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, es mantenen tres mesures protectores essencials de totes dues lleis: la proposta de lloguer social per part dels bancs a la persona que, complint determinats requisits, vagi a ser desnonada; l’expropiació d’ús temporal d’habitatges buits propietat de bancs o grans corporacions, amb cessió obligatòria del seu ús; i l’obligació de reallotjament en determinats supòsits de persones o unitats familiars en risc d’exclusió residencial.

En canvi, el desistiment és parcial perquè hi ha preceptes que continuaran impugnats. L’exemple que cita el Govern és la possibilitat d’expropiar l’ús dels habitatges mentre és en marxa el procediment de desnonament, que el Tribunal Constitucional ja va considerar contrària a la Constitució en sentències anteriors. És a dir, no es tracta d’un xec en blanc, sinó d’un acord basat en el que la jurisprudència ja admet.

Què significa a la pràctica

Per a un propietari, sigui una entitat financera o un inversor amb habitatges, l’acord aclareix quines obligacions es poden exigir a Catalunya: oferir un lloguer social a la persona que serà desnonada, en determinats supòsits, o cedir temporalment un habitatge buit si pertany a un banc o a una gran corporació. La seguretat jurídica és rellevant, perquè durant anys aquestes lleis han estat en una situació d’incertesa, amb part del contingut suspès.

Per als inquilins i les famílies vulnerables, la retirada confirma la vigència de les mesures que sí que es consideren compatibles amb la Constitució. Per al Parlament i el Govern, l’acord mostra una via per resoldre conflictes de competències mitjançant el diàleg i no només davant dels tribunals. L’habitatge, a més, és un àmbit en què conflueixen competències de l’Estat, com la legislació civil i processal, i de les comunitats autònomes, i per això les tensions són freqüents.

Què convé revisar

Els propietaris amb habitatges a Catalunya, en especial els de diverses propietats, poden revisar l’estat dels seus immobles, la seva ocupació i els procediments de desnonament oberts o previstos, per saber quines obligacions els arriben segons la seva condició. Convé tenir clar si es tracta d’una persona física o jurídica, quants habitatges es posseeixen i en quina situació són, perquè les obligacions depenen d’aquestes dades.

Qui inverteixi en habitatge per a lloguer o venda hauria d’incorporar aquesta informació a la seva anàlisi de riscos, i els qui siguin arrendataris o estiguin en risc de perdre el seu habitatge es poden informar sobre els serveis socials i municipals disponibles. En qualsevol cas, l’aplicació d’aquestes normes és complexa i convé assessorar-se abans d’actuar.

Un acord entre administracions no tanca el debat sobre l’habitatge, però sí que aclareix quines regles es mantenen dretes.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.