- El 10 d’octubre les borses mundials van patir fortes caigudes per la pujada dels tipus del deute nord-americà i la guerra comercial.
- L’octubre va ser un mes molt negatiu per a les borses, després d’un llarg període de tranquil·litat.
- Una cartera ha de respondre a un pla definit per endavant, amb el risc que un pot assumir, i no a la reacció del moment.
El 10 d’octubre del 2018, les borses mundials van patir fortes caigudes per la pujada dels tipus del deute nord-americà i per la guerra comercial. L’octubre va ser un mes molt negatiu per als mercats, i va deixar molts inversors amb la sensació que el període de calma s’havia acabat de cop. Per a moltes famílies que havien vist créixer el seu patrimoni amb tranquil·litat, va ser un recordatori que el risc no desapareix mai.
Els moviments bruscos a les borses posen a prova la paciència de qui inverteix. Tot i que formen part del funcionament normal dels mercats, quan passen generen ansietat i empenyen a prendre decisions que, amb el cap fred, potser no es prendrien. Per això un episodi com aquest és un bon moment per repassar amb calma la lògica de la pròpia cartera i la tolerància al risc, abans que sigui la por qui decideixi. Fer-ho amb un assessor ajuda a distingir entre una inquietud legítima i una reacció impulsiva.
Dos factors combinats
La pujada dels tipus del deute nord-americà fa més atractiu el diner segur i menys atractives les accions, mentre que la guerra comercial genera dubtes sobre els beneficis de les empreses. Quan tots dos factors coincideixen, la pressió sobre les borses augmenta.
El mecanisme és senzill. Si el deute d’un Estat solvent ofereix una rendibilitat més gran, els inversors n’exigeixen més a les accions, que són més arriscades, per compensar la diferència, i els preus tendeixen a ajustar-se a la baixa. Alhora, els aranzels i les represàlies poden encarir costos i reduir vendes, de manera que les expectatives de beneficis es moderen. Totes dues forces empenyen en la mateixa direcció. No vol dir que les caigudes siguin definitives, però sí que explica per què el mercat es mostra més sensible en aquests moments.
Un mes difícil
L’octubre va ser un mes molt negatiu per a les borses. Els episodis de caiguda són una part normal dels mercats, encara que sorprenguin qui s’havia acostumat a un llarg període de tranquil·litat.
Les caigudes passen, però cadascuna es viu com si fos única. Per això ajuda recordar que, al llarg del temps, els mercats han travessat períodes de tensió de durada diversa i que els resultats de qui inverteix depenen del seu comportament durant aquests períodes. Qui conserva la calma i manté la seva estratègia sol estar millor posicionat que qui reacciona a cada titular, encara que ningú no en pugui garantir el resultat. El que sí que és a les mans de cada inversor és la disciplina amb què segueix el seu pla.
La importància del pla
Per a qui inverteix amb un horitzó llarg, el que importa és que la cartera respongui a un pla definit per endavant, amb el risc que un pot assumir, i no a la reacció del moment. Vendre per por després d’una caiguda sol convertir una pèrdua temporal en una de definitiva; consultar amb un assessor abans d’actuar ajuda a mantenir el cap fred.
Un bon pla estableix per endavant els objectius, els terminis, el percentatge que s’està disposat a veure caure i les condicions en què es revisaria l’estratègia. Amb aquestes regles escrites, la resposta davant d’una caiguda deixa de ser improvisada. També convé mantenir fora de la inversió els diners que es puguin necessitar a curt termini, per no veure’s obligat a vendre en el pitjor moment. Aquesta separació entre diners a llarg termini i diners d’ús immediat és una de les defenses més eficaces contra les decisions precipitades.
Una cartera ben pensada es prepara per als mesos dolents abans que arribin.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
