- El 27 de setembre el Govern italià va fixar un objectiu de dèficit del 2,4 % del PIB per al 2019, molt per sobre del que s’havia pactat.
- La prima de risc italiana es va tornar a disparar i es va obrir un xoc amb la Comissió Europea.
- Els dubtes sobre els comptes públics d’un país de l’euro influeixen en el cost del diner de tota la regió: convé vigilar-los.
El 27 de setembre del 2018, el Govern italià va fixar un objectiu de dèficit del 2,4 % del PIB per al 2019, molt per sobre del que s’havia pactat. La decisió va disparar de nou la prima de risc del país i va obrir un xoc amb la Comissió Europea, encarregada de vetllar pel compliment de les regles fiscals comunes de la zona euro.
L’episodi importa perquè Itàlia és una de les majors economies de la Unió i perquè el seu deute públic és molt elevat. Que les seves autoritats decideixin apartar-se del que s’ha acordat genera dubtes no només sobre el país mateix, sinó també sobre la capacitat de la zona euro per gestionar els desacords entre els seus membres. La moneda única comparteix la política monetària, però cada Estat conserva la seva política fiscal, i aquesta combinació exigeix confiança mútua. Per a empresaris i famílies, és una ocasió per entendre millor com es relacionen la política fiscal i el cost del diner.
Què és el dèficit públic
El dèficit és la diferència entre el que un Estat gasta i el que ingressa en un any. Els països de la zona euro es comprometen a respectar límits acordats, i la Comissió Europea vigila que es compleixin. Un objectiu molt superior al pactat genera immediatament dubtes entre els inversors.
Quan un Estat gasta més del que ingressa, ha de finançar la diferència amb deute. Si aquest deute ja és elevat, el risc augmenta: els inversors es pregunten si el país podrà tornar-lo i exigeixen una rendibilitat més gran per prestar-li. Les regles fiscals comunes pretenen evitar que un país acumuli desequilibris que acabin afectant els altres, i per això l’incompliment no es considera un afer exclusivament nacional. Quan el deute d’un país preocupa, els inversors es poden tornar més cauts amb uns altres.
La reacció dels mercats
La prima de risc italiana va tornar a pujar perquè els inversors van exigir més rendibilitat a canvi de prestar a un Estat que desafiava les regles. És la segona vegada en pocs mesos que els dubtes sobre la política d’Itàlia es reflectien en els seus costos de finançament.
Els mercats no esperen a conèixer tots els detalls per reaccionar. N’hi ha prou que es percebi un risc més gran perquè els preus del deute s’ajustin. Aquesta sensibilitat explica que les notícies polítiques tinguin efecte immediat en les cotitzacions i en els costos de finançament, i que els governs hagin de sospesar l’efecte dels seus anuncis sobre la confiança de qui els presta diners. El que diuen i el que fan els seus dirigents té així conseqüències econòmiques mesurables.
Un afer de tothom
L’estabilitat dels comptes públics d’un país de la zona euro influeix en el cost del diner de tota la regió. Per a empreses i famílies amb deutes o inversions en euros, vigilar aquests episodis ajuda a entendre quan canvien les condicions de finançament i a decidir amb temps.
Una manera pràctica de fer-ho és revisar de tant en tant les condicions del deute propi i els venciments propers, i plantejar-se si convé avançar una renegociació mentre l’entorn és estable. També ajuda a evitar la concentració excessiva d’inversions en el deute d’un sol país o emissor. Un assessor financer pot ajudar a revisar l’exposició i a plantejar alternatives sense que la decisió depengui del titular del dia. L’important no és encertar el moment exacte, sinó que l’estructura del deute sigui sòlida davant diversos escenaris.
Les regles fiscals comunes protegeixen el conjunt; quan es discuteixen, el mercat se n’adona de seguida.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
