La Fed puja tipus; nou acord nord-americà

El 26 de setembre del 2018, la Reserva Federal dels Estats Units va tornar a pujar els tipus d’interès, i el 30 de setembre els Estats Units, Mèxic i el Canadà van tancar un acord per substituir el TLCAN, el tractat que regulava el comerç entre els tres països. Dues notícies de naturalesa molt diferent, una de monetària i una de comercial, la mateixa setmana. Cap de les dues resol per si sola els reptes de les empreses, però totes dues ofereixen informació valuosa per planificar.

Cadascuna té la seva pròpia lectura. La pujada de tipus continua un camí de normalització del preu del diner als Estats Units que afecta monedes, mercats i finançament a la resta del món. El nou pacte, en canvi, esvaeix una incertesa important per a una de les majors zones comercials del planeta. Per a l’empresari, convé llegir-les per separat i entendre com cadascuna pot influir en les seves decisions.

Una altra pujada de tipus

La Reserva Federal continuava el seu camí de normalització amb una nova pujada. Per a qui té deute a tipus variable o inversions sensibles als tipus, la direcció era clara: el diner continuava encarint-se als Estats Units, amb efectes sobre el dòlar i els mercats d’altres països.

Els tipus d’interès nord-americans tenen un efecte que va més enllà de les seves fronteres. Quan pugen, el dòlar sol atreure capitals, cosa que pot pressionar les monedes de països emergents i encarir el finançament de qui deu diners en aquesta divisa. També influeixen en la rendibilitat dels bons i en el valor de certs actius. Per això se segueixen amb atenció fins i tot en economies que no són la nord-americana. Qui té deutes en dòlars, ingressos en aquesta moneda o inversions en actius nord-americans ho nota de manera més directa.

Un nou marc nord-americà

El TLCAN, el tractat que regulava el comerç entre els Estats Units, Mèxic i el Canadà, havia de ser substituït per un nou acord. Tancar el pacte esvaïa la incertesa sobre una de les majors zones comercials del món, essencial per a moltes cadenes de subministrament.

Les cadenes de subministrament d’Amèrica del Nord estan molt integrades: un producte pot creuar diverses vegades les fronteres abans d’arribar al consumidor final. Aquesta integració depèn de regles estables sobre aranzels, origen i tràmits duaners. Saber que hi ha un acord substitut elimina el temor a una ruptura abrupta i permet a les empreses planificar inversions i contractes amb més confiança, encara que els detalls concrets requereixin una anàlisi acurada. Un acord polític només es converteix en certesa quan es coneix i es ratifica el text definitiu.

Lectura per a l’empresari

Els acords comercials donen estabilitat, i l’estabilitat permet planificar. Una empresa europea amb clients, filials o proveïdors a Amèrica del Nord pot aprofitar per revisar quines condicions canvien i com afecten els seus costos, els seus tràmits duaners i els seus contractes. És també un bon moment per parlar amb clients i proveïdors de la zona sobre possibles canvis de condicions.

Un bon començament és fer una llista de les operacions que depenen d’aquesta zona i comprovar, amb l’assessor duaner o jurídic, si canvien els requisits d’origen, els terminis de lliurament o la documentació necessària. En paral·lel, qui tingui deute a tipus variable o en dòlars pot revisar quant l’afectaria una nova pujada. Les dues notícies es resolen amb exercicis diferents, i convé no confondre-les. Barrejar tots dos afers porta a decisions poc precises, mentre que separar-los permet actuar amb més claredat sobre cadascun.

Mentre unes incerteses s’esvaeixen, altres es mantenen: convé seguir-les totes dues per separat.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.