Llistes d’aranzels entre els EUA i la Xina

El 3 d’abril del 2018, els Estats Units van publicar una llista de productes xinesos per valor de 50.000 milions de dòlars subjectes a possibles aranzels. L’endemà, la Xina va respondre amb la seva pròpia llista. Encara no s’aplicava cap aranzel nou, però l’encreuament de llistes deixava clar que la tensió comercial entre les dues majors economies del món anava de debò i que cap de les dues parts pensava quedar-se quieta.

Per a les empreses, l’episodi importava pel que anticipava. Una llista de productes és un advertiment concret: assenyala quins sectors es podrien veure afectats i obliga qui hi comercia a preguntar-se què faria si l’amenaça es fes realitat. Tot i que no totes les empreses venen directament en aquests mercats, moltes formen part de cadenes de valor que sí que poden notar-ne l’efecte. Per això convé seguir aquestes notícies amb atenció encara que l’empresa no figuri a cap de les llistes.

Una escalada per llistes

Publicar una llista de productes no equival a aplicar l’aranzel: és un pas previ que obre un període de negociació i de pressió. Tot i això, la resposta xinesa, tot just un dia després, va mostrar que cap de les dues parts pensava quedar-se quieta.

En aquest tipus de pols, cada gest té un doble destinatari: l’altra part i l’opinió pública pròpia. Anunciar una llista permet mostrar fermesa sense comprometre’s encara a aplicar-la, i manté oberta la porta a l’acord. Però també pot encadenar rèpliques, de manera que allò que va començar com un advertiment acaba convertint-se en una dinàmica d’acció i reacció difícil d’aturar. En aquest escenari, les empreses passen a ser, sense voler-ho, part del terreny de joc.

Incertesa per a les empreses

Mentre els aranzels només són possibles, les empreses no saben si els hauran de pagar. Aquesta incertesa és costosa per si mateixa: dificulta fixar preus, negociar contractes i decidir inversions. Qui importa o exporta béns dels sectors afectats queda en una posició incòmoda. I no només ells: també hi són qui en depèn com a proveïdor o client.

La dificultat és que no existeix una decisió correcta única. Avançar comandes pot ser un error si l’aranzel no arriba; esperar pot ser-ho si arriba de cop. Canviar de proveïdor té costos de qualitat, de terminis i de relació comercial. Davant d’aquesta disjuntiva, la resposta més raonable sol ser guanyar informació i flexibilitat sense comprometre’s massa aviat a un canvi irreversible. Això inclou parlar amb els clients sobre possibles revisions de preus i explorar, sense urgència, alternatives de subministrament.

Escenaris i marges

Una pràctica assenyada és calcular què passaria amb el marge de cada producte si l’aranzel s’apliqués i es traslladés totalment o parcialment al preu. Amb aquests escenaris sobre la taula, és més fàcil negociar amb clients i proveïdors i decidir amb temps, en lloc de reaccionar quan la mesura ja és en vigor. És un exercici que es pot fer amb les dades que l’empresa ja té, i el resultat del qual serveix també per a altres decisions.

Per fer-ho bé convé distingir tres casos: que l’aranzel s’absorbeixi en el marge, que es repartegi amb el client o que es traslladi completament al preu. En cada cas, l’empresa pot estimar l’efecte sobre la seva rendibilitat i sobre les seves vendes. Amb aquesta informació, un assessor de comerç exterior pot ajudar a identificar alternatives, des d’altres orígens d’abastiment fins a altres mercats de venda. Cada alternativa té els seus propis costos i riscos, que convé comparar abans de decidir.

Quan una amenaça comercial encara és només una llista, és el millor moment per preparar la resposta.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.