Els EUA bloquegen la compra de Qualcomm

El 12 de març del 2018 el president dels Estats Units va signar una ordre per la qual prohibeix l’adquisició de Qualcomm per Broadcom, una operació de més de 100.000 milions de dòlars que hauria estat la més gran de la història al sector tecnològic. L’ordre invoca raons de seguretat nacional i es basa en la secció 721 de la llei de producció de defensa del 1950.

La decisió va arribar després d’una revisió del Comitè d’Inversions Estrangeres als Estats Units (CFIUS), que havia emès una ordre provisional el 4 de març. L’ordre presidencial exigeix que les parts abandonin l’acord i prohibeix qualsevol operació substancialment equivalent. Broadcom, amb seu aleshores a Singapur i plans de traslladar-la als EUA, va rebutjar que la seva oferta plantegés riscos per a la seguretat nacional.

Què és el CFIUS

El CFIUS és un comitè interministerial que revisa les inversions estrangeres en empreses nord-americanes que puguin afectar la seguretat nacional. El seu examen pot iniciar-se a petició de les parts o per iniciativa pròpia, i pot concloure amb autorització, amb condicions o amb una recomanació al president de bloquejar l’operació.

El president té l’última paraula, però les vegades que l’ha exercida són molt escasses: segons un despatx d’advocats, aquesta va ser tot just la cinquena vegada en trenta anys que un president dels EUA bloquejava una inversió estrangera per seguretat nacional. D’aquí que la decisió es consideri un precedent de rellevància especial. El procediment es va desenvolupar en poques setmanes: uns dies abans de l’ordre presidencial el comitè ja havia adoptat una mesura provisional, cosa que mostra la rapidesa amb què pot actuar quan considera que hi ha risc.

Els motius del bloqueig

Entre els motius citats, el comitè va esmentar l’historial de retallades de despesa en recerca de l’empresa compradora, i el risc que aquestes retallades debilitessin la posició tecnològica de Qualcomm. L’ordre també va desqualificar els quinze candidats que Broadcom havia proposat per al consell d’administració de Qualcomm i va ordenar celebrar de seguida la seva junta anual.

Més enllà del cas concret, la decisió mostra que els governs poden anteposar la seguretat nacional a la lògica financera d’una fusió, fins i tot entre empreses privades i sense que hi hagi un competidor directe. En sectors com els semiconductors, les comunicacions o l’energia, els controls d’inversió estrangera són un factor creixent en la planificació d’operacions. El cas se suma a un debat més ampli sobre el control de les inversions estrangeres en tecnologies considerades estratègiques, als Estats Units i en altres economies, on diversos governs estudien reforçar els seus mecanismes.

Què convé revisar

En qualsevol operació transfronterera, convé identificar des del principi quines autoritzacions regulatòries calen, a quins països i amb quins terminis. Els contractes de compravenda solen incloure condicions suspensives i dates límit precisament per donar cabuda a aquestes revisions, i reparteixen el risc que no s’obtinguin.

Per a empreses familiars o inversors que poguessin vendre a compradors estrangers, convé saber si el seu sector es considera sensible i quines normes de control hi ha. Molts països, inclosos europeus, mantenen mecanismes de revisió d’inversions per motius de seguretat o interès estratègic. Aquesta informació és general; per al seu cas, consulti el seu assessor. En la venda d’una empresa familiar, el prudent és implicar des del principi l’assessor legal i valorar amb el comprador quines autoritzacions caldran i qui assumeix el risc que no s’obtinguin.

En les grans operacions, l’autorització política pot pesar tant com el preu.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.