Entra en vigor la nova Llei de contractes del sector públic

El 9 de març del 2018 va entrar en vigor la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, publicada al Butlletí Oficial de l’Estat el 9 de novembre. La llei transposa a l’ordenament espanyol les directives europees del 2014 sobre contractació i concessions, i substitueix el text refós que regia fins ara. Els procediments iniciats abans d’aquesta data continuen la normativa anterior.

Per a les empreses que venen a administracions, universitats, hospitals o societats públiques, el canvi és important. La llei modifica com es dissenyen els contractes, com s’adjudiquen i com es controlen, i pretén facilitar l’accés de les petites i mitjanes empreses a un mercat que representa una part considerable de la despesa pública.

Novetats per a les pimes

La principal és la divisió en lots. Sempre que la naturalesa de l’objecte ho permeti, el contracte s’ha de dividir en parts perquè empreses més petites puguin optar-hi. Si l’òrgan de contractació decideix no fer-ho, ho ha de justificar a l’expedient. La llei admet també combinar lots en una oferta, sota certes condicions.

A més, es reforça l’ús de mitjans externs per acreditar la solvència, es limiten els topalls generals a la subcontractació i es preveu el pagament directe de l’Administració als subcontractistes en determinats casos. Són mesures pensades perquè les empreses amb menys recursos puguin competir sense quedar a mercè dels pagaments dels contractistes principals. Aquesta lògica es completa amb la possibilitat d’agrupar petites empreses en unions temporals, una fórmula que permet sumar la solvència de diversos operadors i accedir a contractes de més mida.

Regles d’adjudicació i control

L’adjudicació s’ha de basar en una pluralitat de criteris que reflecteixin la millor relació qualitat-preu, de manera que el preu ja no pot ser l’únic factor. Desapareix el procediment negociat sense publicitat per raó de la quantia, i els contractes menors queden acotats a 40.000 euros en obres i 15.000 en serveis i subministraments, amb durada màxima d’un any. Les entitats públiques estan subjectes a més a noves obligacions de programació de la seva contractació, cosa que hauria de facilitar a les empreses conèixer amb antelació quins contractes es licitaran i amb quines característiques.

La llei crea també una Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació, encarregada de vigilar l’aplicació de les regles i de detectar irregularitats. L’objectiu és reforçar la transparència i reduir els riscos de corrupció, un assumpte que ha preocupat les institucions europees. Els terminis i els procediments de la llei són més detallats que els anteriors i exigeixen més documentació en la fase de licitació, per la qual cosa tenir un procediment intern per preparar ofertes estalvia temps i errors.

Què convé revisar

Les empreses que contracten habitualment amb el sector públic haurien de revisar els seus processos de licitació: com identifiquen les convocatòries, com acrediten solvència i quina documentació mantenen actualitzada. Amb els lots, pot sorgir l’oportunitat de presentar-se a contractes que abans quedaven fora del seu abast.

Les que depenen de contractes menors haurien de comprovar que el seu volum de facturació respecta els nous límits, perquè els que els superin s’hauran de tramitar per procediments amb publicitat. I les que subcontracten amb l’Administració han de revisar els seus contractes per ajustar-se a les regles de pagament. El seu assessor mercantil pot ajudar-lo a aplicar-les. Convé, finalment, seguir les guies i els criteris que vagin publicant els òrgans de control i les juntes consultives, que aniran aclarint com s’interpreten els preceptes més novedosos.

Una llei que busca obrir el mercat públic a més empreses exigeix que aquestes estiguin preparades per competir.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.