Les sancions a Rusal sacsegen l’alumini

El 6 d’abril del 2018 el Departament del Tresor dels Estats Units va anunciar sancions contra set oligarques russos, entre ells Oleg Deripaska, dotze empreses que posseeixen o controlen, disset alts càrrecs del Govern rus i una empresa estatal de comerç d’armes juntament amb el seu banc. Entre les empreses afectades hi havia Rusal, un dels majors productors d’alumini del món.

Els mercats van reaccionar amb rapidesa. Rusal produeix al voltant del 7 % de l’alumini mundial i prop del 17 % del subministrament fora de la Xina, segons estimacions del sector. El preu a la Borsa de Metalls de Londres va passar d’un mínim de 1.987 dòlars per tona el divendres a un màxim de 2.144 el dilluns al matí, un augment proper al 8 %.

El moviment del preu

Quan un productor rellevant queda sotmès a sancions, el mercat tem que les seves vendes s’interrompin, perquè els compradors no volen arriscar-se a contravenir la normativa. Encara que la producció física continuï, si una part significativa no es pot vendre a clients occidentals, l’oferta disponible es redueix i els preus pugen per compensar-ho.

L’alumini és una matèria primera bàsica per a envasos, automoció, construcció i aeronàutica. Un augment del seu cost es trasllada, amb retard, als costos dels fabricants que l’utilitzen. Les empreses que compren alumini, o productes amb alt contingut d’alumini, poden veure’s exposades a preus més volàtils durant algunes setmanes. Les indústries que consumeixen molt alumini, com l’envàs, la construcció o l’automoció, solen tenir contractes de subministrament a mitjà termini amb preus referenciats als mercats; l’efecte a cada empresa depèn de quan es revisi aquesta referència.

Com arriben les sancions a tercers

Les sancions dels EUA prohibeixen a les persones i empreses nord-americanes fer negocis amb els sancionats. Però també poden arribar a tercers que no siguin nord-americans: algunes normes permeten sancionar qui faci transaccions significatives amb determinades entitats russes. A més, l’ús del dòlar o del sistema financer nord-americà en un pagament pot donar jurisdicció a les autoritats d’aquell país.

Per això molts bancs i grans compradors estrangers s’anticipen i deixen d’operar amb les entitats sancionades, encara que la llei no els ho imposi de manera expressa. Es va aplicar a més un període transitori que permetia liquidar posicions amb Rusal fins al 5 de juny, un marge pensat per evitar una ruptura brusca de contractes en curs. Els riscos reputacionals poden ser tan rellevants com els legals: algunes empreses decideixen no operar amb entitats sancionades, encara que no hi estiguin obligades, per evitar problemes amb els seus bancs o amb els seus clients.

Què convé revisar

Les empreses que compren o venen alumini, o productes derivats, haurien d’identificar si algun proveïdor o client de la seva cadena està relacionat amb les entitats sancionades, directament o indirectament. Els contractes poden incloure clàusules de compliment de sancions, de força major o d’ajust de preu, i convé saber com s’apliquen en aquests casos.

També és útil revisar els procediments de verificació de contraparts i d’origen de les matèries primeres, i fer-ho de manera documentada. Per a les pimes sense departament de compliment, un assessor pot ajudar a establir controls senzills. Aquesta informació és general i no constitueix assessorament jurídic. Convé que les pimes que compren metalls a través de distribuïdors preguntin per l’origen del material i conservin els certificats, perquè la cadena pot ocultar la identitat del productor.

Una sanció llunyana pot acabar a la llista de costos d’una fàbrica.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.