- El 23 de març S&P va elevar la qualificació del deute espanyol a A-.
- L’agència va reconèixer la recuperació econòmica i la millora dels comptes públics.
- Una nota millor sol ajudar a finançar-se en millors condicions; convé aprofitar per ordenar el propi finançament.
El 23 de març del 2018, l’agència S&P va elevar la qualificació del deute espanyol a A-, reflectint la recuperació econòmica i la millora dels comptes públics. Era un reconeixement extern al camí recorregut per l’economia espanyola en els anys anteriors, i un senyal que els mercats i els inversors internacionals tenen en compte quan decideixen on col·locar els seus diners. També ho fa l’Estat mateix, que es financia emetent deute i que té interès que aquest deute es percebi com a segur.
Les qualificacions de deute solen semblar un afer llunyà, propi de governs i grans inversors. Tanmateix, influeixen en l’entorn en què es mouen les empreses i les famílies: en el que costa finançar-se, en la disposició dels bancs a prestar i en la confiança amb què es mira un país des de fora. Entendre com funcionen ajuda a interpretar millor les notícies econòmiques. I evita tant l’entusiasme excessiu davant d’una millora com l’alarma desproporcionada davant d’un empitjorament.
Què mesura una qualificació
Les agències de qualificació valoren la capacitat d’un emissor, en aquest cas un Estat, de tornar el seu deute. Una nota més alta indica un risc percebut menor i, en principi, ajuda que l’Estat i les empreses del país es financin en millors condicions.
La qualificació s’expressa en lletres, i cada esglaó reflecteix una probabilitat diferent que el deutor compleixi. No és una mesura exacta ni una garantia: és l’opinió fonamentada d’una agència, basada en el creixement, l’endeutament, la capacitat de recaptar i l’estabilitat institucional. Els inversors la consideren una dada més entre altres, però el seu efecte sobre la percepció de risc pot ser notable. Quan la nota puja, el país sol aparèixer davant dels inversors com una opció una mica més segura; quan baixa, passa el contrari.
Un senyal de recuperació
La millora reflectia el creixement de l’economia i l’avenç en els comptes públics. Era un reconeixement a una trajectòria, no una garantia de futur: les qualificacions es revisen segons evolucionen les circumstàncies, i cap no és definitiva.
Convé llegir la dada amb aquest equilibri. Una pujada de nota parla del que ha passat fins ara i de les perspectives que l’agència considera raonables, però no impedeix que la situació canviï. Per al ciutadà, el que és útil és entendre que l’entorn financer millora quan els comptes s’ordenen, i que aquesta millora es pot revertir si les condicions es deterioren. Mantenir aquesta perspectiva ajuda a no basar decisions a llarg termini, com ara un endeutament elevat, només en un bon titular.
Efecte en el finançament
Per a empreses i famílies, l’efecte és indirecte però real: la percepció de solvència del país influeix en el cost del crèdit i en la disposició dels inversors. Convé aprofitar els períodes de millora per ordenar el propi finançament, allargar terminis o renegociar condicions quan sigui possible. No és el mateix tenir el deute ordenat en un moment tranquil que haver de renegociar sota pressió.
Una bona pràctica és fer inventari de tots els deutes: el seu import, el seu tipus d’interès, el seu venciment i les seves garanties. Amb aquesta informació es pot parlar amb les entitats de manera informada, comparar ofertes i decidir si compensa refinançar. I un assessor financer pot ajudar a valorar si les condicions disponibles són realment millors que les actuals, tenint en compte també els costos de cancel·lar o canviar un préstec. Si la comparació és favorable, un moment de millora de l’entorn pot ser una bona ocasió per actuar; si no ho és, no hi ha cap obligació de fer res.
Una bona notícia macroeconòmica és una bona ocasió per revisar la pròpia casa financera.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
