- El 21 de febrer la Fed va publicar les actes de la reunió del 30 i 31 de gener: la majoria veu més probable una pujada gradual dels tipus.
- El comitè va millorar les perspectives de creixement, en part per la reforma fiscal aprovada al desembre.
- Els tipus als EUA condicionen divises, bons i finançament: convé seguir el calendari i revisar el deute a tipus variable.
El 21 de febrer del 2018 la Reserva Federal dels Estats Units va publicar les actes de la reunió del seu comitè de política monetària del 30 i 31 de gener. En aquella reunió, l’última presidida per Janet Yellen, els tipus es van mantenir sense canvis en una banda de l’1,25 % al 1,50 %. La Fed està presidida ara per Jerome Powell.
Les actes mostren un comitè més optimista. Una majoria dels participants va assenyalar que la millora de les perspectives de creixement augmentava la probabilitat que fos apropiat continuar endurint la política monetària de manera gradual. Diversos membres veien a més un risc a l’alça per al creixement per la reforma fiscal, i la confiança que la inflació s’acostaria al 2 % era més gran.
Què són les actes
Un banc central comunica les seves decisions el mateix dia de la reunió mitjançant un comunicat breu. Les actes es publiquen unes tres setmanes després i descriuen amb més detall el debat: quins arguments es van exposar, quins riscos es van considerar i quants membres van donar suport a cada posició. Els mercats les llegeixen amb lupa perquè anticipen el rumb.
No són una decisió nova, sinó una explicació de l’anterior. Però poden canviar les expectatives si revelen més inclinació per pujar els tipus, o menys, de la que es creia. En aquest cas, el missatge es va interpretar com un senyal que la senda de pujades graduals continuava en peu. Convé recordar que les actes reflecteixen les opinions dels membres del comitè en aquell moment, i que aquestes poden canviar si les dades posteriors sorprenen, de manera que no són una promesa sobre el que farà la Fed.
Importa fora dels EUA
Els tipus de la Reserva Federal influeixen en el dòlar, en la rendibilitat dels bons i en el cost del crèdit a tot el món. Quan s’espera que pugin, el dòlar sol reforçar-se i els bons nord-americans guanyen atractiu davant d’altres actius. Els mercats van reaccionar amb volatilitat: la borsa nord-americana va pujar i després va tancar a la baixa, mentre la rendibilitat del bo a deu anys assolia un màxim de quatre anys.
Per a una empresa europea amb ingressos o deutes en dòlars, aquests moviments tenen efectes directes. Un dòlar més fort encareix les compres en aquesta divisa, però millora el valor dels cobraments. I el finançament en dòlars pot resultar més car. Per a les famílies, el rellevant és com es transmeten aquestes expectatives als mercats de renda fixa i a les valoracions. Això ajuda a explicar per què els mercats segueixen amb tanta atenció cada comunicació: petits canvis de matís poden alterar les expectatives de tipus, i amb elles els preus de bons, divises i accions.
Què convé revisar
Si l’empresa té exposició a la divisa nord-americana, convé revisar com gestiona el risc de canvi i quines opcions hi ha per cobrir-lo. I si té deute a tipus variable, val la pena revisar a quina referència està lligat i quin impacte tindria una pujada de tipus sobre la càrrega financera.
Les carteres d’estalvi també s’han d’avaluar en funció de la seva tolerància al risc i el seu horitzó temporal, sense prendre decisions per una sola notícia. Aquesta informació és general i no constitueix una recomanació d’inversió; per a decisions concretes, consulti el seu assessor. Per a qui té préstecs o inversions a llarg termini, el prudent és planificar amb folgança i evitar decisions precipitades davant la volatilitat de pocs dies.
Les actes no decideixen res, però expliquen què probablement vindrà.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
