Primera pujada de tipus de Powell

El 21 de març del 2018, la Reserva Federal dels Estats Units, en la primera reunió presidida per Jerome Powell, va pujar els tipus d’interès un quart de punt. Era un pas més en el camí gradual de pujades que el banc central havia emprès després d’anys de tipus excepcionalment baixos. Aquella mateixa setmana va esclatar a més l’escàndol de Cambridge Analytica i Facebook, que va enfonsar les tecnològiques.

Dues notícies de naturalesa molt diferent van coincidir en pocs dies i van marcar l’ànim dels mercats. Una, de política monetària, afecta el preu del diner arreu del món. L’altra, de reputació i ús de dades personals, recorda que la confiança del client és un actiu que es pot perdre amb rapidesa. Totes dues ofereixen ensenyaments pràctics a qui dirigeix una empresa o administra un patrimoni familiar. Convé tractar-les per separat, perquè requereixen decisions diferents, però sense oblidar que totes dues parlen de riscos que es gestionen millor amb anticipació.

Normalitzar els tipus

Després d’anys de tipus excepcionalment baixos, la Reserva Federal continuava pujant-los de manera gradual. Una pujada de tipus encareix el crèdit i, en general, modera el ritme de l’economia; els bancs centrals l’apliquen quan consideren que la recuperació ho permet. La paraula clau és «gradual»: l’objectiu és retirar l’estímul sense frenar de cop l’activitat, i per això cada decisió es comunica amb antelació i s’explica amb detall.

El preu del diner es transmet a gairebé tot: a les hipoteques i préstecs amb interès variable, a la rendibilitat dels dipòsits, al valor dels bons i a la decisió d’una empresa d’endeutar-se o no per invertir. Una pujada d’un quart de punt sembla petita, però el rellevant és la direcció: indica que el diner serà una mica més car en els propers anys, i qui té deute ho ha de tenir present. El mateix val per a l’estalviador: els dipòsits i altres productes de renda fixa tendeixen a ajustar la seva rendibilitat quan pugen els tipus, tot i que amb retard i no sempre en la mateixa mesura.

Un cop a les tecnològiques

L’escàndol de Cambridge Analytica i Facebook, relacionat amb l’ús de dades d’usuaris, va fer caure les grans tecnològiques a la borsa. Va ser un recordatori que la reputació i el tractament de les dades personals tenen conseqüències econòmiques directes per a les empreses.

Una empresa el negoci de la qual depèn de la confiança dels seus usuaris és especialment vulnerable a aquest tipus de notícies. Els clients lliuren les seves dades esperant que s’usin per a una finalitat concreta i que estiguin protegides; si descobreixen el contrari, la relació se’n ressent i els inversors ho descompten de seguida. La lliçó arriba a empreses de qualsevol mida: les dades dels clients són una responsabilitat abans que un recurs. I protegir aquesta confiança exigeix procediments concrets, no només bones intencions.

Què revisar

Per a qui té deute a tipus variable, un entorn de tipus a l’alça és un motiu per revisar el cost del finançament. I per a tota empresa que manegi dades de clients, l’episodi convida a repassar com s’obtenen, es guarden i es protegeixen. No és un exercici burocràtic: és la base per respondre amb rapidesa si un dia cal explicar a un client què es va fer amb la seva informació.

A la pràctica, convé conèixer quina part dels deutes està referenciada a un tipus variable, calcular quant augmentaria la quota amb una pujada més gran i parlar amb l’entitat de les alternatives disponibles. En paral·lel, val la pena deixar per escrit quines dades es recullen, amb quin permís, qui hi accedeix i quant de temps es conserven. Un assessor financer i un de jurídic poden ajudar a ordenar tots dos aspectes. Fer-ho amb calma i per escrit sol evitar decisions precipitades quan l’entorn s’agita.

Els tipus d’interès i la confiança dels clients són dos factors que convé vigilar alhora.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.