El BCE redueix a la meitat les seves compres

El 26 d’octubre de 2017 el Banc Central Europeu va anunciar que reduiria a la meitat les seves compres mensuals de deute des del gener de 2018, primer pas cap a la fi dels estímuls. La decisió confirmava que la política monetària de la zona euro iniciava, de manera molt gradual, un camí de normalització després d’anys de mesures excepcionals aplicades per sostenir l’economia després de la crisi. Per a empreses i famílies, el canvi de cicle monetari importa tant com qualsevol canvi fiscal o regulatori.

Es tractava d’una notícia esperada, i els mercats la van rebre amb calma, però el seu significat a mitjà termini és important. Els diners barats, que havien facilitat el finançament d’Estats, empreses i famílies durant tant de temps, deixaven de ser una cosa que es pogués donar per suposada. Per a qui ha construït plans sobre condicions de crèdit excepcionalment favorables, és un bon moment per repassar les hipòtesis. Allò que ahir era un supòsit raonable pot convertir-se demà en una font de tensió financera.

Què comprava el BCE

Per estimular l’economia després de la crisi, el Banc Central Europeu comprava de manera massiva bons de governs i empreses. Aquestes compres mantenien baixos els tipus d’interès i facilitaven l’accés al crèdit per a Estats, empreses i famílies. En comprar bons, el banc central augmenta la seva demanda i, amb això, el seu preu, cosa que redueix la rendibilitat que exigeixen els inversors i, per tant, el cost de finançar-se.

Aquest mecanisme va ser especialment important per als països amb més deute, que es van beneficiar de condicions de finançament més favorables de les que haurien obtingut sense aquest suport. Però és un mecanisme extraordinari, concebut per a circumstàncies excepcionals, i la seva retirada gradual és la conseqüència lògica que l’economia recuperi el pols. El repte consisteix a fer-ho sense provocar ensurts. D’aquí que el banc central comuniqui els seus passos amb tanta antelació i detall.

Què canvia amb la reducció

Retallar les compres no significa pujar els tipus, però sí que indica que el suport extraordinari anirà minvant. Per als països amb molt de deute, com Espanya, i per a qui té finançament a tipus variable, és un senyal que els diners barats no duraran per sempre. Els tipus oficials es mantenien baixos, i el banc central havia insistit que qualsevol pujada arribaria més tard, però la direcció del canvi era clara.

Les conseqüències no són immediates, però es notaran en el cost de les noves emissions de deute, en les condicions de finançament i, amb el temps, en les quotes dels préstecs a tipus variable. Per al sector bancari, el canvi suposa també una transformació de l’entorn en què opera. Qui comprengui aquesta trajectòria amb antelació tindrà més marge per adaptar les seves decisions financeres.

Preparar-se per a tipus més alts

Les empreses amb deute i les famílies amb hipoteca a tipus variable farien bé de mesurar com afectaria una pujada de tipus els seus pagaments i valorar, amb el seu banc o un assessor, si convé fixar condicions o amortitzar. Un exercici senzill consisteix a calcular quant canviaria la quota si el tipus de referència pugés un o dos punts i comprovar si el pressupost ho suporta. Si la quota es torna incòmoda amb aquest supòsit, és un senyal per actuar amb temps.

Anticipar-se sempre és més barat que reaccionar. Si es disposa d’excedents de tresoreria, cal plantejar-se si és preferible reduir el deute més car; si es necessita finançament nou, potser convé tancar-lo abans que les condicions empitjorin. Cada situació és diferent i s’ha d’analitzar amb calma, amb l’ajuda d’un assessor. Aquest text és informació general i no una recomanació d’inversió.

La fi dels estímuls sol ser lenta, però arriba.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.