La Fed comença a reduir el seu balanç

El 20 de setembre de 2017 la Reserva Federal va anunciar que a l’octubre començaria a reduir el balanç acumulat des de la crisi de 2008, deixant de reinvertir part dels bons que venien. Era un pas llargament anticipat, però també una fita: la primera vegada que el banc central dels Estats Units iniciava el camí invers al de les compres massives de bons que havia dut a terme durant la crisi. Que es fes amb tant de preavís és una mostra de la prudència amb què els bancs centrals gestionen aquests canvis.

L’anunci es va presentar amb un calendari molt gradual i amb la promesa que seria previsible. Tot i això, la seva importància és considerable, perquè canvia l’entorn de finançament del món sencer. Els tipus d’interès en dòlars serveixen de referència per a molts préstecs, bons i contractes internacionals, i qualsevol canvi en la política de la Fed acaba reflectint-se en el cost dels diners lluny dels Estats Units. Per això les decisions de la Fed concernien també els qui mai no havien operat en dòlars.

Com es redueix un balanç

Durant la crisi, la Fed va comprar grans quantitats de bons per injectar liquiditat i sostenir l’economia. Ara, en lloc de vendre aquests bons, deixa que vagin venent sense reinvertir els diners rebuts. Així retira estímul de manera gradual i previsible. És un mètode menys brusc que vendre els actius al mercat, cosa que podria provocar moviments bruscos en els preus.

Un bo és un deute que es retorna en una data determinada. Quan un bo que el banc central té al seu balanç venç, l’emissor retorna els diners i, si el banc no compra un bo nou amb ells, el balanç disminueix. En fer-ho de manera esglaonada i sense sorpreses, la Fed intenta que els mercats absorbeixin el canvi sense pertorbacions, encara que ningú no pot garantir com reaccionaran. Aquesta incertesa és la raó per la qual es procedeix a poc a poc i amb preavís.

Quin efecte pot tenir

Amb menys compres, hi ha menys demanda de bons, cosa que tendeix a pressionar a l’alça els tipus d’interès a llarg termini. És una manera indirecta d’endurir les condicions financeres, que se suma a les pujades dels tipus oficials dels últims mesos. Per als països i les empreses endeutats, un entorn de tipus més alts significa pagar més per finançar-se.

L’efecte exacte és difícil de preveure, perquè depèn de molts factors: del creixement, de la inflació, del que facin altres bancs centrals i de com interpretin els mercats cada pas. El raonable no és apostar per un resultat concret, sinó assumir que el rumb és el d’uns diners una mica menys abundants i una mica més cars, i comprovar que els plans propis suporten aquest escenari. L’absència de sorpreses en l’anunci no vol dir absència d’efectes amb el temps.

Què convé vigilar

Qui tingui finançament a llarg termini o planifiqui una inversió important en dòlars hauria de preveure escenaris amb costos de finançament més alts. En general, comprovar que un pla resisteix tipus superiors als actuals és una mesura prudent. Un exercici útil consisteix a recalcular les quotes o els interessos amb uns punts més i veure si el pressupost continua sent viable sense tensions.

També és un bon moment per revisar el calendari de venciments dels deutes, la proporció de tipus fix i variable i la dependència d’una sola font de finançament. Un assessor pot ajudar a valorar alternatives, com fixar tipus o diversificar creditors. Aquest text és informació general i no una recomanació d’inversió; cada cas exigeix una avaluació pròpia.

La fi dels diners extraordinàriament barats obliga a recalcular plans que es van fer en un altre entorn.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.