- La presidenta de la Fed va centrar el discurs en l’estabilitat financera una dècada després de l’inici de la crisi.
- El president del BCE va defensar l’obertura comercial i va assenyalar que el proteccionisme neix de preocupacions d’equitat.
- Cap dels dos va parlar de tipus d’interès ni de compres de deute: el mercat esperava pistes que no van arribar.
El 25 d’agost del 2017, al simposi econòmic que organitza cada any el Banc de la Reserva Federal de Kansas City a Jackson Hole, Wyoming, van intervenir els presidents dels dos grans bancs centrals. Janet Yellen, presidenta de la Reserva Federal, va pronunciar «Financial Stability a Decade after the Onset of the Crisis». Mario Draghi, president del BCE, va parlar sobre com mantenir l’obertura en una economia global dinàmica. El simposi reuneix cada any banquers centrals, acadèmics i gestors de tot el món, d’aquí el seu pes mediàtic.
Els mercats segueixen amb atenció aquest fòrum perquè en altres edicions ha servit per donar senyals sobre la política monetària. Aquesta vegada el contingut va ser un altre: Yellen no es va referir a la política monetària actual ni als tipus d’interès, i Draghi tampoc no va parlar del tipus de canvi de l’euro ni de les compres d’actius, tot i que va descriure la política monetària global com a molt expansiva.
El missatge de Yellen
La presidenta de la Fed va repassar la crisi financera del 2007-2009 i les reformes posteriors en capital, liquiditat, resolució d’entitats, derivats i supervisió. Va defensar que el sistema financer és avui substancialment més segur i que les reformes essencials no han limitat de manera indeguda el crèdit ni el creixement. Va admetre que podrien convenir alguns ajustos, com ara simplificar les normes per als bancs petits o la regla Volcker, i que cal més avaluació.
Per a empresaris i famílies, la lectura és que la regulació que va seguir la crisi, amb requisits de capital i liquiditat més exigents, té defensors al més alt nivell i només es plantegen retocs. Això influeix en com presten els bancs, a qui i a quin preu, i en la fortalesa de les entitats on es dipositen els estalvis. Per als clients bancaris, una regulació estable afavoreix entitats més sòlides, tot i que també es pot traduir en un crèdit una mica més exigent i en comissions que reflecteixen aquests costos de compliment.
El missatge de Draghi
Draghi va sostenir que elevar la productivitat és essencial per al creixement i que l’obertura al comerç i a la inversió n’és un dels motors. Va observar que les preocupacions del públic sobre equitat, seguretat i igualtat alimenten el proteccionisme, i va defensar la cooperació multilateral, en especial la convergència reguladora en la regulació financera global, perquè l’obertura sigui sostenible. És una idea rellevant per a Europa, les empreses de la qual exporten bona part del que produeixen i les economies de la qual estan molt integrades entre elles.
Aquest missatge connecta amb els debats comercials del moment, com la investigació que els Estats Units van obrir contra la Xina el 18 d’agost. Per a les empreses exportadores, l’obertura dels mercats és una condició del seu negoci; per a les famílies, la qüestió és com repartir de manera equitativa els beneficis del comerç, de manera que l’obertura no generi rebuig.
Què convé mirar
Els discursos de Jackson Hole no canvien per si sols els tipus ni les hipoteques, però ajuden a entendre cap on s’orienten els bancs centrals. Convé seguir les properes reunions del BCE i de la Fed i distingir entre el que es diu en un simposi i el que es decideix en un comitè de política monetària.
Per a una empresa amb deute o amb vendes internacionals, val la pena revisar escenaris: tipus d’interès una mica més alts, un euro més fort o més feble i canvis en la regulació bancària que afectin el cost del crèdit. I per a l’estalviador, la millor resposta a un mercat pendent de pistes és no prendre decisions pel darrer titular.
Quan els bancs centrals callen sobre els tipus, el missatge és en tota la resta: estabilitat financera i obertura.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.


