- L’economia manté un ritme superior a l’europeu, el creixement trimestral del qual va ser del 0,6 %.
- El motor és la demanda nacional, amb una aportació exterior positiva però menor.
- L’ocupació creix al mateix ritme i els costos laborals unitaris baixen, un suport per a la competitivitat.
L’Institut Nacional d’Estadística va publicar el 24 d’agost del 2017 la Comptabilitat Nacional Trimestral del segon trimestre. El PIB va créixer un 0,9 % respecte al trimestre anterior, una dècima més que en el primer, i un 3,1 % respecte al mateix trimestre del 2016, davant del 3,0 % del primer trimestre. Les xifres coincideixen amb l’estimació avançada publicada el 28 de juliol.
La demanda nacional va contribuir amb 2,4 punts al creixement anual, una dècima més que el trimestre previ, i la demanda exterior amb 0,7 punts. En el conjunt de la Unió Europea i de la zona euro el creixement trimestral va ser del 0,6 %, una dècima superior al del trimestre anterior, de manera que Espanya continua creixent per sobre de la mitjana europea i a un ritme més alt que els seus grans socis.
Què impulsa el creixement
L’INE atribueix l’augment anual a una aportació més gran de la demanda nacional, és a dir, del consum i de la inversió de llars i empreses dins d’Espanya, i a una contribució de la demanda externa semblant a la del trimestre anterior. Un creixement recolzat sobretot en el mercat interior és una bona notícia per als negocis locals, però depèn de l’ocupació, del crèdit i d’uns tipus d’interès baixos, factors que poden canviar.
Convé recordar la comparació europea: entre les grans economies, França creix un 0,5 % trimestral, Itàlia un 0,4 % i Alemanya un 0,6 %. Espanya avança una mica més de pressa que els seus veïns, tot i que partia d’un nivell d’activitat i d’ocupació molt deprimit per la crisi, de manera que part del creixement és recuperació del que s’havia perdut. Per a les empreses, aquesta diferència amb l’entorn és un avantatge de partida, però també un recordatori que el creixement espanyol depèn en part de factors externs, com el preu de l’energia, els tipus d’interès i el turisme.
Ocupació i costos
L’ocupació, mesurada en llocs de treball equivalents a temps complet, va créixer un 0,9 % al trimestre i un 2,8 % a l’any, cosa que suposa entorn de 480.000 llocs més que fa dotze mesos. Les hores efectivament treballades van créixer un 1,7 % anual, una dècima menys que el trimestre anterior, perquè la jornada mitjana associada va variar. És una dada rellevant per a la recaptació i per al sistema de pensions, que es financen en gran part amb les cotitzacions dels qui treballen.
El cost laboral unitari, que relaciona el que costa el treball amb el que es produeix, va baixar un 0,4 % en taxa anual, mentre que el deflactor implícit del PIB, un indicador de preus del conjunt de l’economia, va pujar un 0,3 %. Aquesta combinació suggereix que el creixement no s’està acompanyant de tensions salarials ni de preus, un element favorable per a la competitivitat de les empreses espanyoles.
Què convé mirar
Per a una empresa, un creixement anual del 3 % és un bon context per planificar inversió, contractació o expansió, però no és una dada garantida. Convé contrastar les previsions pròpies amb escenaris més prudents i vigilar variables que no apareixen al PIB: la morositat dels clients, l’evolució dels costos de finançament i la dependència d’uns pocs clients o mercats.
Per a l’estalviador i l’inversor particular, la dada ajuda a interpretar l’entorn, però no substitueix una anàlisi individual: el creixement econòmic no es trasllada automàticament a la rendibilitat de cada actiu. Si teniu decisions pendents, el vostre assessor us pot ajudar a situar aquest context en el vostre perfil de risc i en els vostres terminis.
Créixer a ritmes alts és una bona notícia, i també una bona ocasió per ordenar els comptes amb calma.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
