El 7 de desembre de 2024 Notre-Dame de París va reobrir les portes més de cinc anys després de l’incendi. Quant va costar la restauració, qui la va pagar i què ensenya sobre el mecenatge cultural.
La nit del dissabte 7 de desembre de 2024, Notre-Dame de París va tornar a obrir les portes més de cinc anys després de l’incendi del 15 d’abril de 2019. L’arquebisbe de París, Laurent Ulrich, va trucar tres vegades a les portes tancades amb la base del seu bàcul, tallat amb bigues cremades a l’incendi, i el cor va respondre cada vegada abans que s’obrissin. L’orgue, silenciós durant gairebé cinc anys, va tornar a sonar, i la campana Emmanuel, de 13 tones, va donar el senyal d’inici.
Hi van assistir uns 1.500 convidats, entre ells al voltant de 40 caps d’Estat i de Govern: el president francès, Emmanuel Macron; el president electe dels Estats Units, Donald Trump; la primera dama, Jill Biden, en representació del president Joe Biden; el príncep Guillem; el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, i els mandataris d’Itàlia, Alemanya i el Brasil, entre d’altres. Macron va agrair «a tots els qui van salvar, ajudar i reconstruir» la catedral i va destacar el treball de més de 2.000 persones durant cinc anys. El diumenge 8 es va celebrar la primera missa, amb la consagració de l’altar major.
Quant va costar i qui ho va pagar
La restauració va costar uns 700 milions d’euros, segons Al Jazeera. Les donacions recaptades van sumar 846 milions d’euros, procedents d’uns 340.000 donants de 150 països, segons les dades que va recollir l’agència Adnkronos; al voltant del 98 % de les promeses s’havia complert o s’havia convertit en compromís vinculant. La major part va venir de França: uns 60 milions procedien de donants estrangers, més de la meitat dels quals eren nord-americans.
Entre els grans donants van figurar les famílies Arnault (LVMH), Bettencourt Meyers (L’Oréal) i Pinault, i empreses com Total, Axa, Sanofi, Bouygues o Société Générale, segons la informació que va recollir Finestre sull’Arte; al costat d’ells hi va haver milers d’aportacions de particulars. A l’obra van participar gairebé 2.000 persones i unes 250 empreses i laboratoris, i la catedral va estar tancada 2.063 dies, és a dir, cinc anys, set mesos i 22 dies.
El mecenatge cultural
Notre-Dame és l’exemple més visible de quant pot aportar el finançament privat al patrimoni cultural. A Espanya, la Llei 49/2002, modificada pel Reial decret llei 6/2023, regula els incentius fiscals a les donacions a les entitats acollides a aquesta llei. Des de l’1 de gener de 2024, una persona física dedueix de la quota de l’IRPF el 80 % dels primers 250 euros donats i el 40 % de la resta; el percentatge puja al 45 % per als donants recurrents d’una mateixa entitat.
Per a les societats, la deducció és del 40 % de la quota íntegra de l’Impost sobre Societats (50 % per als donants recurrents), amb un límit del 15 % de la base imposable; el que superi aquest límit es pot aplicar durant un màxim de deu anys consecutius. Aquestes són les dades de l’Agència Tributària. Els incentius depenen del tipus d’entitat i de donació, i no totes les entitats culturals hi estan acollides.
Després de la reobertura
Després de la reobertura, les autoritats de la catedral esperen entre 14 i 15 milions de visitants, davant dels 12 milions del 2017. El Govern francès havia plantejat cobrar entrada als turistes, i l’Església catòlica va defensar mantenir l’accés gratuït, que per ara es manté.
Qui pensi en el mecenatge pot comprovar tres coses abans de donar: que l’entitat estigui acollida a la Llei 49/2002, l’import i la recurrència, que són els que fixen el percentatge de deducció, i el límit màxim que es pot deduir cada exercici. Consulti amb el seu assessor com aplicar-ho al seu cas.
Notre-Dame va tornar a obrir gràcies a milers de donants; amb bones regles fiscals, el mecenatge pot sostenir el que ningú no vol perdre.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
