El 8 de desembre de 2024 els rebels van entrar a Damasc i el Govern sirià va caure; Baixar al-Assad va sortir del país. Què se sap amb certesa, què continua obert i com van reaccionar el petroli i la diplomàcia.
La matinada del diumenge 8 de desembre de 2024, els rebels sirians van entrar a Damasc i el Govern de Baixar al-Assad va caure. Un grup que es va presentar com la «Sala d’Operacions per a la Conquesta de Damasc» va llegir per la televisió estatal un comunicat en què anunciava que Assad havia estat derrocat i que els detinguts quedaven lliures. Posava fi a uns 50 anys de govern de la família Assad. L’ofensiva havia començat el 27 de novembre amb la presa d’Alep, la ciutat més gran del país, i de Hama. Homs, la tercera, va caure la nit anterior, quan les forces del Govern es van retirar, i l’oposició controlava a més una bona part del sud. Els insurgents van entrar a la presó de Saydnaya i van alliberar presos, segons l’agència AP.
L’ofensiva va ser encapçalada per Hayat Tahrir al-Sham (HTS), dirigida per Abu Mohammed al-Golani. Els Estats Units i l’ONU consideren HTS una organització terrorista; el grup diu que va trencar els vincles amb Al-Qaida, de la qual procedeix. Combat al costat de l’Exèrcit Nacional Siri, recolzat per Turquia, amb el qual ha estat aliat i rival alhora.
Què se sap d’Assad i del Govern
Pel que fa a Assad, l’Observatori Sirià de Drets Humans va dir que havia sortit de Damasc en un vol el diumenge. Una font del Kremlin citada per l’agència TASS va informar que Rússia li havia concedit asil per motius humanitaris, i el dilluns 9 de desembre el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ho va confirmar i va dir que la decisió l’havia presa personalment Vladímir Putin. Peskov no va voler dir on és Assad. El Ministeri d’Afers Estrangers rus va afirmar que Assad havia abandonat Síria després de negociar amb diverses parts del conflicte i d’haver donat instruccions per a un traspàs pacífic del poder.
El primer ministre, Mohammed Ghazi al-Jalali, va dir en un vídeo que el Govern estava disposat a allargar la mà a l’oposició i a traspassar les seves funcions a un govern de transició. Va afegir que continuava a casa seva i que aniria al despatx al matí, i va demanar als ciutadans que no fessin malbé els béns públics. L’enviat especial de l’ONU, Geir Pedersen, va demanar converses urgents a Ginebra per a una «transició política ordenada».
Fora de Síria, Rússia manté al país la base naval de Tartus i la base aèria de Hmeimim. Peskov va dir que és «prematur» parlar del seu futur i que serà un afer que tractar amb qui sigui al poder a Síria. Israel va colpejar emplaçaments vinculats a l’Iran en territori sirià i va moure tancs a una zona de separació, segons Al Jazeera, i va dir que no pretén implicar-se en el conflicte. Als Estats Units, el president electe, Donald Trump, va dir que el país havia d’evitar una implicació militar, i l’Administració Biden va indicar que no tenia intenció d’intervenir.
La reacció del petroli i d’Espanya
El petroli va pujar amb moderació el dilluns al matí: el Brent guanyava un 0,51 %, fins a 71,48 dòlars el barril, i el WTI un 0,57 %, fins a 67,58 dòlars. Un analista de Mitsubishi UFJ Research and Consulting, Tomomichi Akuta, va dir que Síria afegia «una nova capa d’incertesa política» a l’Orient Mitjà. La pujada va quedar limitada per les perspectives de menys demanda: Saudi Aramco havia retallat els seus preus de gener per a Àsia als més baixos des de principis del 2021, i l’OPEP+ havia ajornat fins a l’abril l’inici dels augments de producció.
A Espanya, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va dir el diumenge que els nou espanyols que hi havia a Síria, cinc espanyoles casades amb sirians i quatre cooperants, es trobaven bé i que el Govern hi mantenia contacte permanent. Com que els aeroports estaven tancats, no era possible cap evacuació. Albares va defensar una solució pacífica i estable, que el poble sirià decideixi el seu futur i que s’eviti una «balcanització» del país.
Què queda obert
Falta per saber qui governarà Síria i amb quines regles, com s’integraran les diferents forces armades i faccions que operen al país i quina postura adoptaran els Estats amb interessos a la zona. Peskov, segons Al Jazeera, esperava un període turbulent amb alt potencial de conflicte. Qui tingui negocis o inversions amb exposició a l’Orient Mitjà pot comprovar-ne quanta hi ha, directa o a través de fons, i quin pla hi ha si canvien les rutes, el preu de l’energia o les sancions. La situació continua evolucionant i cap decisió no s’hauria de basar en les primeres informacions. Consulti amb el seu assessor com aplicar-ho al seu cas.
La caiguda d’un Govern és un fet; el que ve després continua sense escriure’s.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
