El 6 de desembre de 2024, a Montevideo, la UE i Mercosur van anunciar el tancament de la negociació del seu acord comercial. Què cobreix, què ha canviat des del 2019 i què falta perquè entri en vigor.
El 6 de desembre de 2024, a Montevideo, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar juntament amb els presidents de l’Argentina (Javier Milei), el Brasil (Luiz Inácio Lula da Silva), el Paraguai (Santiago Peña) i l’Uruguai (Luis Lacalle Pou) el tancament de la negociació de l’acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur. Posa fi a una negociació que durava uns 25 anys. Von der Leyen el va qualificar d’acord «ambiciós i equilibrat» i de «necessitat política». La Comissió parla d’una zona de lliure comerç de més de 700 milions de persones i d’un estalvi per a les empreses europees de més de 4.000 milions d’euros l’any en drets de duana.
Què cobreix l’acord
Segons la Comissió, l’acord elimina aranzels que avui són «sovint prohibitius» per a l’exportació europea: fins al 35 % en automòbils, entre el 14 % i el 20 % en maquinària, fins al 35 % en vins i begudes espirituoses, fins al 31,5 % en oli d’oliva i el 28 % en formatge. També fixa regles sobre propietat intel·lectual, incloses les indicacions geogràfiques (més de 350 productes europeus d’alimentació i begudes quedarien protegits), seguretat alimentària i competència.
En sentit contrari, la UE obre el seu mercat a productes sud-americans amb quotes i calendaris. El contingent de carn de boví és de 99.000 tones amb un aranzel reduït del 7,5 %, que la Comissió situa al voltant de l’1,5 % de la producció europea. Altres quotes, com les de pollastre, arròs o mel, s’obririen de manera gradual al llarg de cinc anys, i la Comissió recorda que les importacions hauran de complir les normes sanitàries europees.
Què ha canviat des del 2019
La UE i Mercosur ja havien assolit un acord polític el 28 de juny de 2019, que mai no es va arribar a ratificar: França, Irlanda, Àustria i els Països Baixos van acabar exigint condicions mediambientals addicionals. El text tancat ara recull, segons la Comissió, que l’Acord de París sigui un «element essencial» de la relació, amb compromisos concrets per frenar la desforestació i compromisos exigibles en matèria laboral i de gestió forestal sostenible. Segons Eunews, qualsevol de les parts podria suspendre en tot o en part els beneficis si l’altra incompleix els seus compromisos climàtics. S’hi afegeixen salvaguardes bilaterals per protegir sectors agraris concrets i un mecanisme per demanar la revisió de mesures que redueixin de manera substancial els avantatges del pacte.
Què falta i què significa per a Espanya
El tancament de la negociació encara no és l’entrada en vigor. La Comissió va indicar que, després de la revisió jurídica final per les dues parts, el text es traduirà a totes les llengües oficials de la UE i es presentarà al Consell i al Parlament Europeu. Queda oberta una qüestió decisiva: si es tramita com a acord mixt, que exigeix unanimitat al Consell i la ratificació dels parlaments nacionals, o com a acord només comercial, que s’aprova per majoria qualificada. El portaveu comunitari Olof Gill va dir que la Comissió decidirà «quan arribi el moment».
Un acord només comercial necessitaria el vot favorable d’almenys 15 dels 27 Estats membres que representin el 65 % de la població, a més d’una majoria al Parlament Europeu. França, l’Elisi de la qual va qualificar el text d’«inacceptable tal com està ara mateix», intentava reunir una minoria de bloqueig. Polònia va reiterar la seva oposició, Itàlia va sostenir que no hi ha condicions per signar-lo i Àustria i els Països Baixos van expressar reserves. Alemanya i Espanya el donen suport.
A Espanya, el Govern defensa l’acord. Pedro Sánchez el va celebrar a X com «un pont econòmic sense precedents entre Europa i Amèrica Llatina», el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, el va presentar com una gran victòria per a Espanya i la UE, i el d’Agricultura, Luis Planas, el va qualificar de gran oportunitat per al sector agroalimentari. El Govern en destaca els beneficis per al vi i l’oli d’oliva. Les organitzacions agràries Asaja, COAG i UPA, en canvi, el rebutgen: diuen que s’ha elaborat amb presses i sense tenir en compte els interessos dels productors europeus, i els de cítrics temen que baixin les barreres.
Qui exporti o importi amb l’Argentina, el Brasil, el Paraguai o l’Uruguai pot anar mirant quin aranzel paga avui cada producte, quant pesa en el preu final i quin calendari de reducció li correspondria. Fins que el text es ratifiqui no canvia res a les duanes, de manera que convé preparar escenaris i no decidir sobre un pacte que encara es pot modificar. Consulti amb el seu assessor com afecta la seva empresa.
Un acord tancat a la taula és una oportunitat; només la ratificació el converteix en norma.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
