El 29 d’abril del 2024, cinc dies després d’anunciar una pausa en la seva agenda, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va comunicar que continua en el càrrec. Què va passar en aquells dies i què preveu la Constitució.
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar el dilluns 29 d’abril del 2024, en una declaració institucional al Palau de la Moncloa, que continua al capdavant de l’Executiu. Ho va fer cinc dies després de publicar a la xarxa social X una carta a la ciutadania en què deia que necessitava «parar i reflexionar» sobre si havia de continuar. La declaració estava prevista per a les 12.00 i es va avançar a les 11.00.
Què va passar entre el 24 i el 29 d’abril
Aquella setmana va transcendir que un jutjat d’instrucció de Madrid havia obert diligències prèvies contra l’esposa del president, Begoña Gómez, per presumpte tràfic d’influències i corrupció en els negocis, després d’una denúncia de l’organització Manos Limpias. Les diligències prèvies són una fase d’investigació i no prejutgen el resultat del procediment. El dimecres 24 d’abril, Sánchez va publicar la seva carta: va descriure la situació com una operació d’«assetjament i enderrocament» contra la seva esposa i contra ell, va anunciar que cancel·lava la seva agenda pública durant uns dies i va dir que compareixeria el dilluns 29 per comunicar la seva decisió.
El dilluns 29, Sánchez va dir que havia decidit continuar, «amb més força si cap», al capdavant del Govern. Va explicar que la decisió no era un punt i seguit sinó un punt i apart, i es va comprometre a treballar per la regeneració democràtica que va considerar pendent.
Va dir també que el suport del seu partit, el PSOE, havia influït de manera decisiva en la seva decisió, va demanar a la majoria social que es mobilitzés i va afirmar que la campanya contra ell i la seva esposa dura des de fa deu anys. No va anunciar la convocatòria d’eleccions, la proposta de les quals correspon al president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, segons l’article 115 de la Constitució.
Les reaccions
Ministres i dirigents del PSOE, que havien demanat a Sánchez que continués, van celebrar la decisió. A l’oposició, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va dir que Sánchez «ha preferit fugir cap endavant que dimitir», i el PP va assenyalar que el president no havia dimitit ni havia convocat eleccions.
Què preveu la Constitució
La Constitució no preveu una pausa d’aquest tipus, però regula quan cessa el Govern i quines eines tenen el president i el Congrés. Segons l’article 101, el Govern cessa després de la celebració d’eleccions generals, en els casos de pèrdua de la confiança parlamentària previstos a la Constitució o per dimissió o mort del seu president, i continua en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern.
El president pot plantejar al Congrés una qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general, prèvia deliberació del Consell de Ministres (article 112), i proposar la dissolució de les Corts, que decreta el Rei i fixa la data de les eleccions (article 115). Aquesta proposta no es pot presentar mentre estigui en tràmit una moció de censura, i no escau una nova dissolució abans que passi un any des de l’anterior. La moció de censura (article 113) ha de ser proposada almenys per una desena part dels diputats, incloure un candidat a la presidència i obtenir la majoria absoluta del Congrés.
Per a empreses i famílies, l’anunci no modifica per ell mateix cap norma: les lleis i els decrets en vigor continuen aplicant-se. La legislatura, que va començar després de les eleccions generals del 23 de juliol del 2023, es pot prolongar fins a quatre anys des d’aquesta data, segons la Constitució. El calendari electoral immediat incloïa les eleccions al Parlament de Catalunya, convocades per al 12 de maig, i les eleccions europees del 6 al 9 de juny.
La pausa ha acabat sense canvis institucionals: el president continua i no s’han convocat eleccions generals.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
